Aixo diuen tambe per aqui, i mirant el calendari resulta que si, es 25 de Desembre fum fum fum, pero tal i com comentava al capitol anterior sembla tot plegat com una broma de bon gust, de totes maneres amics com som de les celebracions tambe ho hem celebrat per aqui.
Estic a mig viatge i tot i que ara no em puc explaiar mes del que voldria us puc assegurar que estic disfrutant molt coneixent l'autentica Australia que encara no havia descobert fins ara, tot esta anant la mar de be.
I us prometo que un cop torni a estar aposentat us fare unes croniques com Deu mana explicant amb mes detalls tot el viatge.
Ahir vam fer sopar de Nochebuena, ens vam ajuntar amb una colla que ens havia tocat compartir un cotxe 4 x 4 uns dies abans, per visitar una illa misteriosa realment fascinant. Fraser Island, durant 3 dies vam compartir les 24 hores del dia i ens vam portar molt be amb ells.
Tres dies despres i 1000 kilometres mes amunt ens hem tornat a trobar tots 8 per celebrar aquesta senyalada data i fer una mica de germanor, tot i estar tant lluny de casa vam passar una bona estona.
Avui el dinar de Nadal no ha estat tant copios com de costum pero em assaborit els spaghettis a la bolognesa com si de carn d'olla i canelons es tractes.
Inevitablement aquests dies el meu cap va mes sovint cap a la meva terra, imaginant que fa la meva gent, com es us aneu trobant tots plegats a casa vostre com de costum, les festes i ballaruques fins a altres hores de la matinada, mes dinars, mes sopars, mes famila, mes amics, mes dinars, caga tio, pare Noel, cap d'any, mes sopars, Patge Faruk i els 3 Reis de l'Orient, etc etc...
De totes maneres no em penso deprimir, pero si pugues potser faria un canvi de lloc instantani per poder compartir aquestes festes.
Aqui tambe ens considerem privilegiats per poder estar envoltats de bona gent, gaudint de bon clima i en una terra fascinant que convida a despertar somrient cada dia.
Us deixo amb el tradicional missatge nadalenc!
dijous, 25 de desembre del 2008
divendres, 19 de desembre del 2008
Capitol 10: Ara si que si.
Ha arribat aquest moment que tant estava esperant, jeje Comenso per fi a poder moure'm!! I es que ja estic cansadet de fer adaptacio i la veritat es que tinc moltes ganes de poder voltar.
De fet, aquest era el meu objectiu, evidentment no he vingut fins aqui per a fer arts marcials!!
Vull bellugar-me, coneixer nous indrets, perdre'm una miqueta per poder-me trobar, tirar fotitos, xerrar amb gent de tot arreu que m-expliquin batalletes i jo explicar les meves...
Tinc 4 setmanetes de vacances, pero jo m'agafare algun dia mes, la ruta comensa pujant la costa est, em llogat una furgoneta i durant 2 setmanes sera la nostra casa tambe, els meus companys d'expedicio son en David (el meu company d'habitacio), catala, i en Jose (company de residencia), madrileny (si, si ja sabem Barsa 2 - Madrit 0).
En principi anirem pujant per la costa est direccio nort, i el punt final sera Cairns, alla hem de tornar la furgo i ja tenim allotjament la nit del 31 de desembre, i 1 i 2 de gener.
El 3 ells s'en tornen i jo em quedare sol, ja sense furgo, encara no se cap on anire, ja m'ho anire pensant.
Espero de tant en tant poder explicar-vos alguna coseta o penjar alguna fotito pero no us puc assegurar res.
S'acosten festes nadalenques i de ben segur que aquest sera diferent per a mi, lluny del meus, de cos absent pero no dubteu que estare entre vosaltres de ment present, ok?
No fare bona la dita aquella que diu per Nadal cada ovella al seu corral, per l'any que ve segur q si que hi sere!
De fet, no em dona massa la sensacio que sigui Nadal, tot el dia de maniga curta, amb menorquines, a les platjes... de tant en tant vec un arbre de Nadal o algun adorn nadalenc i sembla tot plegat com si fos com una broma.
Per acabar nomes explicar-vos que el passat cap de setmana vaig fer el meu debut oficial amb el surf, esport nacional aqui a aquestes terres, podria dir-vos que ho feia millor que en Kelly Slater, pero us mentiria, costa molt mes del que m'imaginava, de fet, nomes vaig estar-hi una horeta, i no vaig ser capas d'aixecarme en cap moment, pero vaig estar content d'haber pres un primer contacte amb la taula i les onades i segurament m'hi tornare a esbarallar a veure si algun dia us puc enviar una foto meva a dins de l'aigua, de moment us l'envio a fora! jaja
De fet, aquest era el meu objectiu, evidentment no he vingut fins aqui per a fer arts marcials!!
Vull bellugar-me, coneixer nous indrets, perdre'm una miqueta per poder-me trobar, tirar fotitos, xerrar amb gent de tot arreu que m-expliquin batalletes i jo explicar les meves...
Tinc 4 setmanetes de vacances, pero jo m'agafare algun dia mes, la ruta comensa pujant la costa est, em llogat una furgoneta i durant 2 setmanes sera la nostra casa tambe, els meus companys d'expedicio son en David (el meu company d'habitacio), catala, i en Jose (company de residencia), madrileny (si, si ja sabem Barsa 2 - Madrit 0).
En principi anirem pujant per la costa est direccio nort, i el punt final sera Cairns, alla hem de tornar la furgo i ja tenim allotjament la nit del 31 de desembre, i 1 i 2 de gener.
El 3 ells s'en tornen i jo em quedare sol, ja sense furgo, encara no se cap on anire, ja m'ho anire pensant.
Espero de tant en tant poder explicar-vos alguna coseta o penjar alguna fotito pero no us puc assegurar res.
S'acosten festes nadalenques i de ben segur que aquest sera diferent per a mi, lluny del meus, de cos absent pero no dubteu que estare entre vosaltres de ment present, ok?
No fare bona la dita aquella que diu per Nadal cada ovella al seu corral, per l'any que ve segur q si que hi sere!
De fet, no em dona massa la sensacio que sigui Nadal, tot el dia de maniga curta, amb menorquines, a les platjes... de tant en tant vec un arbre de Nadal o algun adorn nadalenc i sembla tot plegat com si fos com una broma.
Per acabar nomes explicar-vos que el passat cap de setmana vaig fer el meu debut oficial amb el surf, esport nacional aqui a aquestes terres, podria dir-vos que ho feia millor que en Kelly Slater, pero us mentiria, costa molt mes del que m'imaginava, de fet, nomes vaig estar-hi una horeta, i no vaig ser capas d'aixecarme en cap moment, pero vaig estar content d'haber pres un primer contacte amb la taula i les onades i segurament m'hi tornare a esbarallar a veure si algun dia us puc enviar una foto meva a dins de l'aigua, de moment us l'envio a fora! jaja
dilluns, 1 de desembre del 2008
Capítol 9; Fent el pardillu
L’altre dia mentre em tallava les ungles per segon cop des de que sóc aquí, em vaig adonar que ja feia mes d’un mes que estic per aquesta terra!
El temps a vegades em passa molt ràpid, sembla que vaig marxar fa 10 dies, però tot sovint, entro com en una contradicció i sembla que ja porti 4 mesos.
Imagino que encara estic desubicat, vivint com en una espècie de somni perpetu.
Però no hi ha dubte que la cosa que més he fet des de que vaig arribar és el pardillu! Jeje
Normal, no havia vingut mai per aquests pobles, i tot i que he fet moltes hores d’Anglès ja ve sigui a l’escola, institut o a classes amb la Margaret, és que no en tinc massa idea.
Em semblava que en tenia alguna idea, però la realitat es que no, que no en tinc ni idea. Ja ho sabia que em costaria, però no em pensava pas que no entendria ni una paraula de les que xerren aquesta gent. Sembla que vagin amb la 5a marxa sempre, i tot que demano que em repeteixin les coses 2 o 3 cops, a la 3a desisteixo i els hi dic: “Si, si!”i penso: “El que tu diguis!”
Foto 1; Fent veure que entenc el que em diuen. (Falta el moviment d'assentiment amb el cap).
I tot i que tenia entès que el 90% de la comunicació es no verbal, durant aquests dies aquest percentatge per mi ha baixat bastant.
Peró no desisteixo ni em desanimo, ningú va dir que seria fàcil, hi fico molta il·lusió (tot i que no n’hi ha prou amb il·lusió). Continuo fent lliçons del meu llibre (ja n’he fet la meitat). Intento mantenir converses amb anglès, que amb el pas dels minuts deixen de ser converses per començar a ser monòlegs (evidentment el meu paper es el d’oient), però penso que no està malament del tot per millorar el meu listening!
El idioma també ha donat peu a malentesos del tipus:
1.- Aquí “tomato sauce” no vol dir pas salsa de tomàquet, sinó ketchup! Ho vaig aprendre desprès d’haver-me ficat un pot sencer de ketchup al sofregit de la carn picada per fer spaghettis. Un cop el vaig tastar ja vaig veure que m’havia equivocat però per orgull m’ho vaig menjar. Dos dies de mal de panxa almenys em van servir per aprendre aquest coi de paraula.
2.- Les peripècies amb busos son innumerables i diverses, agafar busos equivocats, anant a parar a llocs desconeguts, no fer anar la targeta del bus correctament (s’ha de marcar al pujar i al baixar), i un llarg etcètera
3.- Qualsevol mini gestió que a Igualada serien 5 minuts es converteix en una odisea, per fer-me el número de telèfon potser vaig estar una hora, i encara ara no se com treure el coi de bústia de veu, per obrir-me un número de compte al banc una altra hora i encara no se ben bé quines opcions vaig triar, però tinc els diners allà i els puc treure quan vull...
4.- Sense anar més lluny aquest cap de setmana havíem d’anar a jugar a golf amb els del curs d’arts marcials, després de llevar-me a les 5 (perquè havíem quedat per començar a les 7!), no vaig ser capaç de trobar el camp, bé, de fet en vaig trobar 3 de camps, però no al que havíem quedat, finalment em vaig donar per vençut i vaig jugar jo solet!
Tot i així, en general aquí la gent estan força acostumats a tractar amb estrangers (sobretot aquí a Gold Coast) i a favor seu cal dir que tenen força paciència i són educats.
Així està la cosa!
Evidentment que es normal que em passin aquestes coses perquè, ho sóc de “novato” però mica en mica intentaré que em passin més de tant en tant.
El temps a vegades em passa molt ràpid, sembla que vaig marxar fa 10 dies, però tot sovint, entro com en una contradicció i sembla que ja porti 4 mesos.
Imagino que encara estic desubicat, vivint com en una espècie de somni perpetu.
Però no hi ha dubte que la cosa que més he fet des de que vaig arribar és el pardillu! Jeje
Normal, no havia vingut mai per aquests pobles, i tot i que he fet moltes hores d’Anglès ja ve sigui a l’escola, institut o a classes amb la Margaret, és que no en tinc massa idea.
Em semblava que en tenia alguna idea, però la realitat es que no, que no en tinc ni idea. Ja ho sabia que em costaria, però no em pensava pas que no entendria ni una paraula de les que xerren aquesta gent. Sembla que vagin amb la 5a marxa sempre, i tot que demano que em repeteixin les coses 2 o 3 cops, a la 3a desisteixo i els hi dic: “Si, si!”i penso: “El que tu diguis!”
Foto 1; Fent veure que entenc el que em diuen. (Falta el moviment d'assentiment amb el cap).
I tot i que tenia entès que el 90% de la comunicació es no verbal, durant aquests dies aquest percentatge per mi ha baixat bastant.
Peró no desisteixo ni em desanimo, ningú va dir que seria fàcil, hi fico molta il·lusió (tot i que no n’hi ha prou amb il·lusió). Continuo fent lliçons del meu llibre (ja n’he fet la meitat). Intento mantenir converses amb anglès, que amb el pas dels minuts deixen de ser converses per començar a ser monòlegs (evidentment el meu paper es el d’oient), però penso que no està malament del tot per millorar el meu listening!
El idioma també ha donat peu a malentesos del tipus:
1.- Aquí “tomato sauce” no vol dir pas salsa de tomàquet, sinó ketchup! Ho vaig aprendre desprès d’haver-me ficat un pot sencer de ketchup al sofregit de la carn picada per fer spaghettis. Un cop el vaig tastar ja vaig veure que m’havia equivocat però per orgull m’ho vaig menjar. Dos dies de mal de panxa almenys em van servir per aprendre aquest coi de paraula.
2.- Les peripècies amb busos son innumerables i diverses, agafar busos equivocats, anant a parar a llocs desconeguts, no fer anar la targeta del bus correctament (s’ha de marcar al pujar i al baixar), i un llarg etcètera
3.- Qualsevol mini gestió que a Igualada serien 5 minuts es converteix en una odisea, per fer-me el número de telèfon potser vaig estar una hora, i encara ara no se com treure el coi de bústia de veu, per obrir-me un número de compte al banc una altra hora i encara no se ben bé quines opcions vaig triar, però tinc els diners allà i els puc treure quan vull...
4.- Sense anar més lluny aquest cap de setmana havíem d’anar a jugar a golf amb els del curs d’arts marcials, després de llevar-me a les 5 (perquè havíem quedat per començar a les 7!), no vaig ser capaç de trobar el camp, bé, de fet en vaig trobar 3 de camps, però no al que havíem quedat, finalment em vaig donar per vençut i vaig jugar jo solet!
Tot i així, en general aquí la gent estan força acostumats a tractar amb estrangers (sobretot aquí a Gold Coast) i a favor seu cal dir que tenen força paciència i són educats.
Així està la cosa!
Evidentment que es normal que em passin aquestes coses perquè, ho sóc de “novato” però mica en mica intentaré que em passin més de tant en tant.
dilluns, 24 de novembre del 2008
Capítol 8; Currumbin Wildlife
Un bon dia em vaig ajuntar amb 3 metges que viuen aquí a la residència (2 alemanys i un australià de Tasmania) i vam anar per aquí a la vora en una mena de parc zoo, però gairebé no hi havia gàbies, era un lloc molt tranquil, bastant gran que estava dividit per zones i on els animals vivien més o menys en el seu habitat natural.
Només entrar ens van preguntar si volíem donar de menjar als lloros i als 5 minuts d’entrar aquesta era la meva cara. Va ser divertit, no tant per uns dels metges que se li van cagar a la cara, pobret.
Només entrar ens van preguntar si volíem donar de menjar als lloros i als 5 minuts d’entrar aquesta era la meva cara. Va ser divertit, no tant per uns dels metges que se li van cagar a la cara, pobret.
Més endavant vam poder contemplar els famosos coales, tal com tenia entès ben dòcils i dormilegues. Et podies tirar una foto amb ells a les mans però te la tiraven els del parc per no se quants dòlars, així que no ens la vam fer, ja tindrem ocasió més endavant, suposo.
Vam anar avançant contemplant diferents espècies, bàsicament autòctons, així com, ocells varis, eriçons, diable de Tasmania, i altres bèsties que no havia vist en la meva vida, i finalment ens vam deixar pel final els cocodrils, n’hi havia un de 5 metres realment espectacular.
Per acabar vam anar cap al lloc dels cangurs, evidentment havia d’arribar el dia en que em creués amb aquest animaló, un 50 per cent de la gent que els hi deia que vindria a Austràlia, em comentava: “Vigila amb els cangurs” o “Amb els cangurs!” o bé “a caçar cangurs?” o “Ja em portaràs un cangur!”, per tant, és el tòpic per excel·lència d’aquest continent i la veritat sigui dita, a mi també em feia especialment gràcia conèixer-los.
I l’experiència no em va decepcionar, ans el contrari, era tota una zona per a ells, més o menys com mig camp de futbol i compartien territori amb els estruços, els vaig trobar bastant més petitons del que m’imaginava, i són tope de carinyosos, es deixen tocar, abraçar, els pots donar de menjar, tirar-te fotos amb ells...
Em van caure molt bé, a més estàvem sols amb 30 o 40 exemplars i vam passar mitja horeta que realment se’m va fer curtíssima. Segurament els tornaré a visitar.
dimecres, 12 de novembre del 2008
Capítol 7; Arrivals, student's accomodation
Aquest és el nom que rep la residència d’estudiants en la que estic des de que vaig arribar, és un lloc on hi habitem entre 15-20 persones, segons el dia, i la gent la utilitza per passar les primeres setmanes abans d’instal·lar-se en un pis.
Aquí la gent apareix i desapareix, mai saps qui et pots trobar. Jo ja porto 3 setmanes i mitja per aquí, però he decidit ampliar la meva estància aquí 5 setmanes més.
El 20 de desembre començo vacances i vull començar a viatjar, per tant, trobo que és una mica tonteria trobar un pis i pagar-lo per no ser-hi, o sigui que ja buscaré un pis quan torni de vacances, cap allà el 18 de gener, i sinó el trobés, segurament podria tornar aquí sense cap problema.
La veritat és que hi estic força bé, comparteixo habitació amb el David. I ho tinc ben comunicat per anar a l’escola, a més també serveix per anar coneixent gent que més o menys ha fet com jo. Sobretot hi ha suïssos i japonesos, algun francès, alemanys, també hi ha autòctons australians, i de la terra el David i ara un nou fitxatge, en Jose de Madrid. Els altres companys de l’Estartit ja no hi són, però tenim molt bona relació i ens anem veient tot sovint perquè viuen per aquí aprop.
Aquí la gent apareix i desapareix, mai saps qui et pots trobar. Jo ja porto 3 setmanes i mitja per aquí, però he decidit ampliar la meva estància aquí 5 setmanes més.
El 20 de desembre començo vacances i vull començar a viatjar, per tant, trobo que és una mica tonteria trobar un pis i pagar-lo per no ser-hi, o sigui que ja buscaré un pis quan torni de vacances, cap allà el 18 de gener, i sinó el trobés, segurament podria tornar aquí sense cap problema.
La veritat és que hi estic força bé, comparteixo habitació amb el David. I ho tinc ben comunicat per anar a l’escola, a més també serveix per anar coneixent gent que més o menys ha fet com jo. Sobretot hi ha suïssos i japonesos, algun francès, alemanys, també hi ha autòctons australians, i de la terra el David i ara un nou fitxatge, en Jose de Madrid. Els altres companys de l’Estartit ja no hi són, però tenim molt bona relació i ens anem veient tot sovint perquè viuen per aquí aprop.
A la residència és on esmorço, dino i sopo cada dia, hi ha una cuina comunitària amb tot de neveres i cadascú té la seva postada, igualment passa amb el rebost.
La cuina és tanca a les 10 de la nit, em van renyar al principi perquè jo estava acostumat al meu horari habitual, però clar, aquí no pot ser, aquí la gent sopa tothom a les 7 de la tarda, cap allà a les 9 i mitja ja ens veus als 3 de sempre apurant.
La cuina és tanca a les 10 de la nit, em van renyar al principi perquè jo estava acostumat al meu horari habitual, però clar, aquí no pot ser, aquí la gent sopa tothom a les 7 de la tarda, cap allà a les 9 i mitja ja ens veus als 3 de sempre apurant.
També em vaig emportar una “bulla” de la jefa perquè un dia em vaig deixar una paella per fregar, aquí això és sagrat. A més et controlen per una càmara i saben qui és el que no ha fregat.
Si fa bon dia sempre et pots fer un banyet a la piscineta, però l’aigua encara està una mica freda!
Si fa bon dia sempre et pots fer un banyet a la piscineta, però l’aigua encara està una mica freda!
dilluns, 10 de novembre del 2008
Capítol 6; Opel Astra busca casa
Alguns no entendreu el títol, altre si. Us explico, avans de marchar cap aquestes terres llunyanes jo tenia un cotxe.
Bé, de fet encara el tinc, o si mès no, aixo espero.
Però no me’l van deixar pujar a l’avió!
Bé, de fet encara el tinc, o si mès no, aixo espero.
Però no me’l van deixar pujar a l’avió!
La qüesitó és que el pobret dorm cada dia al carrer. Sota les temperatures extremes que mica en mica es van accentuant. És mulla quan plou, li toca el gèlid aire a la cara contínuament, i aviat s’em costiparà.
Jo l’aprecio molt i quan torni m’agradaria que encara m’anés portant als llocs com ha fet sempre, fins ara.
Anem al gra, algú em pot ajudar a buscar-li una caseta per un anyet? Qualsevol lloc amb un sostre, on, evidentment, no us molesti excessivament, garatges, porxos, masies, coberts, suits de luxe…
Qualsevol indret serà millor que allà on està ara.
Si em podeu ajudar poseu-vos en contacte amb mi, jo li diré al cotxe: “Kid, cap allà” i ell cap allà anirà.
Foto 1; No us fa peneta, pobret?
Jo l’aprecio molt i quan torni m’agradaria que encara m’anés portant als llocs com ha fet sempre, fins ara.
Anem al gra, algú em pot ajudar a buscar-li una caseta per un anyet? Qualsevol lloc amb un sostre, on, evidentment, no us molesti excessivament, garatges, porxos, masies, coberts, suits de luxe…
Qualsevol indret serà millor que allà on està ara.
Si em podeu ajudar poseu-vos en contacte amb mi, jo li diré al cotxe: “Kid, cap allà” i ell cap allà anirà.
Foto 1; No us fa peneta, pobret?
dijous, 30 d’octubre del 2008
Capítol 5; El dia a dia
Els dies van passant i mica en mica haig d’anar agafant una rutina, tot i que fa molts anys que no tinc una rutina diària, aquí tinc ganes d’adquirirla per anar funcionant correctament.
El meu despertador sòna a les 8:30, en serio, no dic mentides, i a més de sonar li faig cas i tot, m’aixeco per anar a esmorçar una miqueta, per sort per aquí també tenen frosties i nutella.
Un cop esmorçat, nèt i polit, l’Òscar agafa la seva motxila vermella, la mateixa que he fet servir en els últims 15 anys (està la mar de nova) i ale, cap a la parada del bus, que la tenim aquí mateix, 10 minutets de bus i em planto al peu de la Wing Chun Academy, l’horari es flexible i pots escollir tú les hores, mínim 20 a la semana, procuro començar a les 9:30 i cap allà les 12:30 normalment ja en tinc prou d’estar allà.
Ja sé que 5 x 3 no fan 20, però de moment em fai una mica el longuis. Aviat ja em fotràn el toque, però de momento està be així.
Quan surto de classe, a vegades, no sempre, procuro tornar a peu, caminant per la platja, una platja molt maca, durant 45 minuts em va bé per airejar el meu cervell i de pas prenc una mica el solet. Si estic cansat torno amb bus.
Ara que i penso, encara no us he situat al mapa, mecachis!
El meu despertador sòna a les 8:30, en serio, no dic mentides, i a més de sonar li faig cas i tot, m’aixeco per anar a esmorçar una miqueta, per sort per aquí també tenen frosties i nutella.
Un cop esmorçat, nèt i polit, l’Òscar agafa la seva motxila vermella, la mateixa que he fet servir en els últims 15 anys (està la mar de nova) i ale, cap a la parada del bus, que la tenim aquí mateix, 10 minutets de bus i em planto al peu de la Wing Chun Academy, l’horari es flexible i pots escollir tú les hores, mínim 20 a la semana, procuro començar a les 9:30 i cap allà les 12:30 normalment ja en tinc prou d’estar allà.
Ja sé que 5 x 3 no fan 20, però de moment em fai una mica el longuis. Aviat ja em fotràn el toque, però de momento està be així.
Quan surto de classe, a vegades, no sempre, procuro tornar a peu, caminant per la platja, una platja molt maca, durant 45 minuts em va bé per airejar el meu cervell i de pas prenc una mica el solet. Si estic cansat torno amb bus.
Ara que i penso, encara no us he situat al mapa, mecachis!
Foto: Estic al puntet vermell, al centre a la dreta.
I de pas també us situaré dins de Gold Coast, és una ciutat amb mig milió d’habitants, però és un concepte diferent de ciutat, és com si Sitges, Vilanova i la Geltrú, Cubelles, Cunit, Segur de Calafell, Calafell, San Salvador i Coma-ruga fossin un mateix poble, a més també es diu Costa Daurada! Jeje Pos jo és com si estigués a Segur de Calafell (Southport) i el cole i tot el meollo important fos Calafell (Surfers Paradise).
Foto: Aquí teniu el meu recorregut diari a vista d'ocell. Coordenades gentilesa de Google Earth.
Latitud 27°58'24.08"S Longitud 153°24'51.60"E
Cap allà a les 2 dino i llavors la meva idea inicial era trobar una acadèmia d’anglès, però tot i que està ple d’acadèmies es passen molt amb els preus, totes valen més o menys 300 dolars australians per semana!!
I l’altre dia vaig anar a una llibreria i em vaig comprar un llibre anomenat “Essential Grammar in Use” i aquest llibre serà la meva escola, val 40 dolars per tota la vida, jeje Comença amb el verb “to be” i mica en mica es va complicant, té exercicis i tal, i estic molt content amb ell! Procuro després de dinar possar-m’hi un parell d’horetes.
Més tard a la tarda, o bé anem a jugar a fútbol amb els de la residència o a tennis, o ens quedem per la piscina, o vaig al super a comprar o a fer recados.
Procuro cada dia evolucionar en algún aspecte, per cert ja tinc móbil australià!
El número es el 0405560531, amb prefixe +61, no se us ocurreixi trucar-me, eh? Nomès els que estigueu treballant en multinacionals! Jeje
Parlant d’això, als meus colegues catalans els hi han arribat factures de fins a 600 euros!
I cap al vespre sopo aviat cap a les 9! Fem una mica de sobretaula i abans de les 11 aquí ja no queda ni Cristo despert! Al principi m’en feia creus, però ara, quin remei, a les 11 també m’en vaig a dormir jo (alguns no s’ho creuràn, però es així!)
Als caps de setmana els aprofitaré per mica en mica anar coneixent la zona, de moment nomès he estat un cap de setmana aquí i ens van convidar a una espècie de barbacoa a la piscina d'un gratacels, vam fer el sopar allà i va estar prou bé.
Ja veieu que el meu dia a dia es força normal, no té res d’extraordinari. Estem en contacte!
dimecres, 22 d’octubre del 2008
Capítol 4; Primeres sensacions
Ja ha passat casi una setmaneta des de que vaig marxar, deu ni do, mica en mica aclimatant-me per aquestes terres.
Dilluns vaig començar les classes, a la Wing Chun Academy, el curs d'arts marcials al que m'he hagut d'apuntar perquè em puguèssin donar el visat per un any, de moment no us puc dir gran cosa pero crec anirà força bé; predominen els japos i la veritat no m’entero massa a les classes, us explicaria més coses pero potser no us ho dic bé, perquè ja us dic que no se ben bé el que em diuen, pero i poso molta voluntat! Jaja
A la residència estic molt be, i a mès, hi ha 3 catalans!! 2 nois de l’Estartit, molt bona gent i els meu company d’habitacio, que es de Mieres (entre Banyoles i Olot), molt bon nano i ens portem la mar de bé, a més dóna la casualitat que també juga a futbol i també es mestre de educació física, i el colmo dels colmos és que, amb els nostres respectius equips ens haviem enfrontat 3 o 4 cops, tot i que no ens coneixiem, ell jugava a l’Albesa i jo al Ribera d’Ondara.
Per cert, Visca el Ribera d’Ondara!
Ja se que algú pensarà que no m’haig d’ajuntar amb catalans, per aprendre mes anglès i tota la pesca, pero, jo no he vingut aqui a patir, ja aniré tenint temps d’aprendre l’anglès, el dia aqui tambe té 24 hores, i per mi, i per ells també, es una gran satisfacció entendre i que t’entenguin a la primera el 100% del que tu vols dir, en fi, poder tenir converses normals i amb fluidesa, és tot un luxe al que no penso renunciar i menys en aquests primers dies d’adaptacio.
Dilluns ja vam anar amb el company d’habitacio, el David, a jugar a tennis, en una espècie de trobada social que es fa setmanalment, durant 2 hores vas fent partidets curts de dobles, canviant de parella i tal, a més, es tope barat, 5 dolars (2.5 euros). Jo necessito l’esport com el respirar i segurament m’hi veuran mes d’algun dilluns.
Aqui anem 8 hores abans que a Catalunya, i a més a més, la gent es lleva molt d’hora (a les 5:30 ja es de dia) i també va a dormir aviat (a les 6 es fa fosc), o sigui que puc dir que anem totalment al revés, quan vosaltres aneu a dormir jo em llevo.
Us he preparat una sorpreseta, resulta que ens va a venir a visitar un peixet l’altre dia per aquestes platjes, la foto és del diari de diumenge.
Els edificis que es veuen al fons, es més o menys per on estic jo, el peixet tenia 2.5 metres de llarg, un tauró blanc! jejeje Ric per no plorar.
Dilluns vaig començar les classes, a la Wing Chun Academy, el curs d'arts marcials al que m'he hagut d'apuntar perquè em puguèssin donar el visat per un any, de moment no us puc dir gran cosa pero crec anirà força bé; predominen els japos i la veritat no m’entero massa a les classes, us explicaria més coses pero potser no us ho dic bé, perquè ja us dic que no se ben bé el que em diuen, pero i poso molta voluntat! Jaja
A la residència estic molt be, i a mès, hi ha 3 catalans!! 2 nois de l’Estartit, molt bona gent i els meu company d’habitacio, que es de Mieres (entre Banyoles i Olot), molt bon nano i ens portem la mar de bé, a més dóna la casualitat que també juga a futbol i també es mestre de educació física, i el colmo dels colmos és que, amb els nostres respectius equips ens haviem enfrontat 3 o 4 cops, tot i que no ens coneixiem, ell jugava a l’Albesa i jo al Ribera d’Ondara.
Per cert, Visca el Ribera d’Ondara!
Ja se que algú pensarà que no m’haig d’ajuntar amb catalans, per aprendre mes anglès i tota la pesca, pero, jo no he vingut aqui a patir, ja aniré tenint temps d’aprendre l’anglès, el dia aqui tambe té 24 hores, i per mi, i per ells també, es una gran satisfacció entendre i que t’entenguin a la primera el 100% del que tu vols dir, en fi, poder tenir converses normals i amb fluidesa, és tot un luxe al que no penso renunciar i menys en aquests primers dies d’adaptacio.
Dilluns ja vam anar amb el company d’habitacio, el David, a jugar a tennis, en una espècie de trobada social que es fa setmanalment, durant 2 hores vas fent partidets curts de dobles, canviant de parella i tal, a més, es tope barat, 5 dolars (2.5 euros). Jo necessito l’esport com el respirar i segurament m’hi veuran mes d’algun dilluns.
Aqui anem 8 hores abans que a Catalunya, i a més a més, la gent es lleva molt d’hora (a les 5:30 ja es de dia) i també va a dormir aviat (a les 6 es fa fosc), o sigui que puc dir que anem totalment al revés, quan vosaltres aneu a dormir jo em llevo.
Us he preparat una sorpreseta, resulta que ens va a venir a visitar un peixet l’altre dia per aquestes platjes, la foto és del diari de diumenge.
Foto: Mermaid és el nom del lloc on va aparéixer.
Els edificis que es veuen al fons, es més o menys per on estic jo, el peixet tenia 2.5 metres de llarg, un tauró blanc! jejeje Ric per no plorar.
El van trobar a 8 km de la platja, podeu estar tranquils, que a mi no m’agrada marxar tan lluny de la platja!
Als últims 30 anys "només" s'han menjat a 7 persones, així que tampoc cal perdre el son, a més al Mediterrani es veu que també en tenim de taurons blancs d'aquests.
Per acabar només donar-vos les gràcies pels mails i comentaris que m’escriviu, la veritat és que m’agrada molt rebre el vostre suport, realment em feu sentir més aprop del que estic! Seguirem en contacte!
Als últims 30 anys "només" s'han menjat a 7 persones, així que tampoc cal perdre el son, a més al Mediterrani es veu que també en tenim de taurons blancs d'aquests.
Per acabar només donar-vos les gràcies pels mails i comentaris que m’escriviu, la veritat és que m’agrada molt rebre el vostre suport, realment em feu sentir més aprop del que estic! Seguirem en contacte!
dissabte, 18 d’octubre del 2008
Capítol 3; Instal·lat
Us saludo novament, aquest cop desde la que serà (ja tinc accents i ç al portàtil!) la meva nova casa les properes 4 setmanes, una residència d’estudiants.
Foto: Sortint del Prat (Barcelona) 16-10-08 08:00h
Finalment he arribat al meu destí 48 hores després de sortir de casa meva a Igualada! Estic una mica desorientat, he anat a menjar alguna cosa, i ha fer un tomb per aquí. Ara faré una migdiadeta!
Foto: Sortint del Prat (Barcelona) 16-10-08 08:00hFinalment he arribat al meu destí 48 hores després de sortir de casa meva a Igualada! Estic una mica desorientat, he anat a menjar alguna cosa, i ha fer un tomb per aquí. Ara faré una migdiadeta!
Foto: Arribant a l'Aeorport de Brisbane 18-10-08 10:00 h jeje Estic fet tot un humorista!
Aquests dies potser us dono una mica la tabarra, i aniré enviant capítols, més endavant ja no seré tant pesadet i no escriuré tan sovint, tot i que tinc bon accès a Internet, per 10 dolars australians (5 euros) tinc connexió per 24 hores de duració, si en gasto 1, m'en queden 23 i així na fent.
El viatge ha anat la mar de bé, la noticia es la falta de noticies i això es bona senyal, no he perdut cap avió! ole ole!
No m’han perdut cap maleta, nomès m’han tocat els collonets una mica al arribar a l’aeoroport de Brisbane, hi havia un gos que deia que a la meva maleta hi havia menjar, es que no es pot portar menjar de fora, pero no n’hi havia, llavors m’han preguntat que si feia poc que havia portat menjar allà dins, jo els deia que no, pero ells insistien, al final, m’he adonat de que era el què volien sentir i els he dit: “Si, si, ahir tenia un entrepà de pernil salat!” i ja m’han deixat en pau.
Ara si que us puc dir ben fort: “Una abraçada des d'Austràlia!!” M’heu sentit?
......................
Tal com deia l'Isra als comentaris, la meva migdiadeta va durar 14 horetes, es que estava una mica cansadet, però crec que ha estat la manera de combatre amb el jet lag aquest.
divendres, 17 d’octubre del 2008
Capítol 2; Singapur
Wei! Ja estic a Singapur, volen molt rapid (no hi ha accents oberts) aquests avions, ha anat tot molt be (tampoc no hi ha accents tancats!). 12.000 km! En el mateix vol hi havia l'Alex Criville. Li he deixat el seient de bussines class per ell que es mes gran que jo.
Ara, he arribat aqui, i estic una mica empanat com si m'haguessin fotut una pallisa (hi ha aixo que encara no he comensat (tampoc c trencada) el curs!!).
Ara anire a donar un tomet per aquest poble, m'haig de compar un rellotge (ja m'hi val sortir sense rellotge), pero aqui en fan molts, em sona aixo de made in Singapur darrere els rellotges!
Moltes gracies pels vostres missatges, uff em fan humitejar els ulls!
Per cert, veureu que els comentaris no es publiquen al moment, abans, han de passar per la censura!! jeje
La proxima cronica, espero, desde un altre continent!!
...............................
Per a fer mes agradable l'espera a l'aerport el govern de Singapur permet que es visiti la ciutat per als turistes, que com jo, estem de pas cap a un altre indret, i així es com vaig visitar la ciutat, ens van fer un visat a tot un grup, era com una excursió de nens, teniem senyoreta i tot que ens feia d guia turística.
Al visat i deia textualment "Death for drugs trader under Singapur laws", quin mal rollo, tot i que no era la meva intenció, pero vaig veure que no estàn per osties els singapurenys.
Sento decepcionar-vos, però finalment no vaig poder trobar el rellotge que buscava, jeje.
Potser no hi diu made in Singapur darrere els rellotges, potser era made in Taiwan, no se, ja me'l compraré en un altre indret.
I això, vam fer el vol pel poble, molt maco, amb els seus campets de golf, els seus rascacels, sky line, m'imagino que ens deurien passejar pel tros més xulo, ens van deixar anar mitja horeta per a que tiressim 4 fotos i ale, un altre cop cap al bus i cap a l'aeroport.
Fotos: Aquestes són les 4 que em van deixar tirar a mi.
Després podria haber tornat una estona mès, peró vaig pensar: "Òscar, no cal que et liis, que ens coneixem, no fos cas que et perdis i se't escapi el vol" i vaig deixar passar les hores, estirat en un sofà del peazo aeoroport que tenen aquesta gent, fins i tot vaig estar un parell d'hores realment perdut per allà dins, jo diria que és com Igualada sencera. Increíble.
Vídeo: Nens de Singapur. Carnaval o uniforme?
Ara, he arribat aqui, i estic una mica empanat com si m'haguessin fotut una pallisa (hi ha aixo que encara no he comensat (tampoc c trencada) el curs!!).
Ara anire a donar un tomet per aquest poble, m'haig de compar un rellotge (ja m'hi val sortir sense rellotge), pero aqui en fan molts, em sona aixo de made in Singapur darrere els rellotges!
Moltes gracies pels vostres missatges, uff em fan humitejar els ulls!
Per cert, veureu que els comentaris no es publiquen al moment, abans, han de passar per la censura!! jeje
La proxima cronica, espero, desde un altre continent!!
...............................
Per a fer mes agradable l'espera a l'aerport el govern de Singapur permet que es visiti la ciutat per als turistes, que com jo, estem de pas cap a un altre indret, i així es com vaig visitar la ciutat, ens van fer un visat a tot un grup, era com una excursió de nens, teniem senyoreta i tot que ens feia d guia turística.
Al visat i deia textualment "Death for drugs trader under Singapur laws", quin mal rollo, tot i que no era la meva intenció, pero vaig veure que no estàn per osties els singapurenys.
Sento decepcionar-vos, però finalment no vaig poder trobar el rellotge que buscava, jeje.
Potser no hi diu made in Singapur darrere els rellotges, potser era made in Taiwan, no se, ja me'l compraré en un altre indret.
I això, vam fer el vol pel poble, molt maco, amb els seus campets de golf, els seus rascacels, sky line, m'imagino que ens deurien passejar pel tros més xulo, ens van deixar anar mitja horeta per a que tiressim 4 fotos i ale, un altre cop cap al bus i cap a l'aeroport.
Fotos: Aquestes són les 4 que em van deixar tirar a mi.
Després podria haber tornat una estona mès, peró vaig pensar: "Òscar, no cal que et liis, que ens coneixem, no fos cas que et perdis i se't escapi el vol" i vaig deixar passar les hores, estirat en un sofà del peazo aeoroport que tenen aquesta gent, fins i tot vaig estar un parell d'hores realment perdut per allà dins, jo diria que és com Igualada sencera. Increíble.
Vídeo: Nens de Singapur. Carnaval o uniforme?
dimecres, 15 d’octubre del 2008
Capítol 1; La prèvia
Ha arribat el moment, finalment, i després d'esperar uns quants dies més dels que jo hagués volgut inicio aquest camí, m'en vaig d'excursió que en dic jo.
Queden unes hores per a que surti l'avió i pel meu cap passen moltes coses, ja m'he despedit de tothom, de tot, he arribat a la conclusió que no em molen les despedides, pero ja està fet.
Em va agradar molt compartir amb vosaltres una estona plegats el dissabte passat, moltes gràcies a tots.
M'agradaria explicar-vos quina idea tinc a priori de la meva experiència, es pot dividir en 3 grans blocs:
a) Conèixer un nou món, que ens queda molt llunyà, la seva gent, el seu entorn...
b) Conèixer una llengua anomenada anglesa, si no l'aprenc en un any ja puc plegar.
c) Conèixem a mi mateix coneixent un nou món...
A més a més aprendré arts marcials! si, si .. M'he apuntat a un curs per a que em donèssin el visat d'estudiant per a un any (el de turista només era de 3 mesos).
Són tot d'idees molt subjectives i relatives peró tinc el neguit de fer-ho i juntament amb la meva inquietud m'han empès a desitjar-ho, i em quedaré molt mès tranquil després d'haber-ho fet, o almenys intentat.
En principi, serà un anyet pululant per aquelles terres, però, si tinc por a les nits i no m'hi sento bé, tornaré pel camí per on he vingut i aqui no ha passat res, si tingués moltes ganes de quedar'm-hi a viure per sempre... els mateixos australians s'encarregarien de fotrem fora!
Pensaré molt sovint en tots vosaltres, sou la meva gent i sempre ho sereu, i, estarem en contacte.
Hauré d'anar a fer la maleta, ho estic allargant perquè no se per on començar, de fet vaig intentar fer una llista i nomès em va sortir el neceser i la samarreta del barça! jeje
Una abraçada,
La pròxima vegada us escriuré desde més llunyet.
Queden unes hores per a que surti l'avió i pel meu cap passen moltes coses, ja m'he despedit de tothom, de tot, he arribat a la conclusió que no em molen les despedides, pero ja està fet.
Em va agradar molt compartir amb vosaltres una estona plegats el dissabte passat, moltes gràcies a tots.
M'agradaria explicar-vos quina idea tinc a priori de la meva experiència, es pot dividir en 3 grans blocs:
a) Conèixer un nou món, que ens queda molt llunyà, la seva gent, el seu entorn...
b) Conèixer una llengua anomenada anglesa, si no l'aprenc en un any ja puc plegar.
c) Conèixem a mi mateix coneixent un nou món...
A més a més aprendré arts marcials! si, si .. M'he apuntat a un curs per a que em donèssin el visat d'estudiant per a un any (el de turista només era de 3 mesos).
Són tot d'idees molt subjectives i relatives peró tinc el neguit de fer-ho i juntament amb la meva inquietud m'han empès a desitjar-ho, i em quedaré molt mès tranquil després d'haber-ho fet, o almenys intentat.
En principi, serà un anyet pululant per aquelles terres, però, si tinc por a les nits i no m'hi sento bé, tornaré pel camí per on he vingut i aqui no ha passat res, si tingués moltes ganes de quedar'm-hi a viure per sempre... els mateixos australians s'encarregarien de fotrem fora!
Pensaré molt sovint en tots vosaltres, sou la meva gent i sempre ho sereu, i, estarem en contacte.
Hauré d'anar a fer la maleta, ho estic allargant perquè no se per on començar, de fet vaig intentar fer una llista i nomès em va sortir el neceser i la samarreta del barça! jeje
Una abraçada,
La pròxima vegada us escriuré desde més llunyet.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)