dimecres, 15 d’octubre del 2008

Capítol 1; La prèvia

Ha arribat el moment, finalment, i després d'esperar uns quants dies més dels que jo hagués volgut inicio aquest camí, m'en vaig d'excursió que en dic jo.
Queden unes hores per a que surti l'avió i pel meu cap passen moltes coses, ja m'he despedit de tothom, de tot, he arribat a la conclusió que no em molen les despedides, pero ja està fet.
Em va agradar molt compartir amb vosaltres una estona plegats el dissabte passat, moltes gràcies a tots.

M'agradaria explicar-vos quina idea tinc a priori de la meva experiència, es pot dividir en 3 grans blocs:
a) Conèixer un nou món, que ens queda molt llunyà, la seva gent, el seu entorn...
b) Conèixer una llengua anomenada anglesa, si no l'aprenc en un any ja puc plegar.
c) Conèixem a mi mateix coneixent un nou món...
A més a més aprendré arts marcials! si, si .. M'he apuntat a un curs per a que em donèssin el visat d'estudiant per a un any (el de turista només era de 3 mesos).

Són tot d'idees molt subjectives i relatives peró tinc el neguit de fer-ho i juntament amb la meva inquietud m'han empès a desitjar-ho, i em quedaré molt mès tranquil després d'haber-ho fet, o almenys intentat.

En principi, serà un anyet pululant per aquelles terres, però, si tinc por a les nits i no m'hi sento bé, tornaré pel camí per on he vingut i aqui no ha passat res, si tingués moltes ganes de quedar'm-hi a viure per sempre... els mateixos australians s'encarregarien de fotrem fora!

Pensaré molt sovint en tots vosaltres, sou la meva gent i sempre ho sereu, i, estarem en contacte.

Hauré d'anar a fer la maleta, ho estic allargant perquè no se per on començar, de fet vaig intentar fer una llista i nomès em va sortir el neceser i la samarreta del barça! jeje

Una abraçada,
La pròxima vegada us escriuré desde més llunyet.

7 comentaris:

Unknown ha dit...

PALLARÈS!!!!!
L'aventura comença!!
Segur que en els últims dies hauràs sentit comentaris com que el què faràs és una bogeria, o que no té cap sentit o fins i tot que no saps el què et fas.
Jo el que penso és què és enveja dels que ens quedem aquí, que no tenim collons de pendre una decisió així.
Així doncs des de Barna, t'envio tota la meva energia positiva per empendre aquest viatge.
Només espero que el preu dels bitllets de vol baxin per a què et puguem venir a veure,jejeje

UNA FORTA ABRAÇADA I FINS BEN VIAT!!

enric ha dit...

Hola Òscar, espero que trobis en aquesta "excursió" , tot el que busques i que sàpigues que quan tornis, tant d'aqui tres mesos, sis o un any, tots estarem aqui esperant el teu retorn. Una forta abraçada i bon viatge.
Enric.

Anònim ha dit...

Bon viatge aventurer!

Ja t'aniré seguint la pista, virtualment!
Una abraçada Òscar!

Júlia.

Anònim ha dit...

Ei, wapíssssim!! jo no vaig poder venir ja que estava una mica lluny també, però vam pensar amb tú i compartir-ho amb la gent que et volia desitjar el millor. Sí, tota la sort del món per aconseguir els objectius que t'has proposat ( un xic agosarats) però segur que en treuràs el millor. Moooolta sort i, com tú dius, sempre ens tindràs aquí. Cuida't molt!!! un petonàs, Eva RS .

Anònim ha dit...

Que tinguis molta sort en aquesta aventura a Oceania.
Ja seguirem parlant!


Toni Sendra

Isrraka ha dit...

No diguis mentides Oscar, hi ha despedides que molen....com la del Milhouse.

Una abraçada i cuida't!!

Anònim ha dit...

Oscar, guapo, per fi he trobat la forma d'escriure algun comentari, m'ha ajudat l'Anna.... Et vaig seguint les passes, em dones molta enveja sobretot amb la climatologia, jo també em canviava instantaneament, t'ho dic ara que ja he menjat turrons, je je , aqui fa un fred que pela, es posa a ploure tres dies seguits, pitjor que a Londres, i de moment a Igualada no ha nevat però si a tota la comarca, la costa Brava està ben brava, el temporal s'ha emportat totes les platges... en fi, que t'ho canviava ja!! A més on estàs tu no deus sentir parlar de la crisis, i si ho sents et pots fer l'orni perque no t'importa un pepino. Aqui ens taladren cada dia amb el mateix, diaris, tv, ràdios, tertúlies i amb els amics, no es parla de res més i a sobre jo al Jutjat, que encara veus més la situació de tot plegat.L'únic que te de bo per mi és que tinc més feina que mai....
Per lo altre tot bé, trobant a faltar molt a l'abuelita en aquests dies, però reconfortada amb els bons records que omplen el buit.Espero que puguis disfrutar molt aquest tour pel país, que acabis d'aprendre bé la llengua per viure millor, i li vagis trobant el tranquillo a tot lo nou que t'envolta. Cuida't, un petó ben fort, i fins la pròxima-- ELSA
Ep!! que ja és 31, Bon any,!!!!! el que si tens segur és que començaràs un any ben diferent