diumenge, 31 de maig del 2009

Pululant XVII (Nova Caledònia)

Va arribar el dia d'abandonar Austràlia, una barreja de sensacions, vaig volar cap a Nova Caledònia, era la illa que havia triat per visitar de totes les que hi ha a l'oceà Pacific Sud.

Al mapa la teniu situada l'illa gran de l'esquerra es Austràlia, la illa al sud-est del mapa, Nova Zelanda. Nova Caledonia al nord - est del mapa, capital, Noumea.









Havia conegut una noia, Victoria, mesos avans, amb la que vaig anar mantenint contacte via e-mail, i va ser la que em va convidar a venir, i la veritat es que es va portar tothom molt i molt bé amb mi!

A només 300 metres de l'aeroport ja vam fer la primera nit a casa d'uns amics d'ella que ens van rebre amb un sopar que flipes, Moltes gràcies!



De seguida em vaig sentir en sintonia amb aquell tros de terra, d'un tamany considerable 400km de llarg per 100 d'ample mes o menys.




Com a tota illa abunden platjes, en aquest cas, super tranquiles i verdes.




I tot i estar a punt d'entrar en l'hivern les temperatures ronden els 25 graus i el sol es deixa veure, tot i ser la pluja el clima predominant la major part dels dies de l'any.

Noumea té esplèndids paissatges com aquests.




Prespectiva del video.





Tot d'illetes broten del mar i les barques taquen el paissatge donant-li un encant.



Em van acollir a casa la Victoria, amb la seva mare, el seu fill i la meva habitació tope autèntica amb llit amb mosquitera inclosa.





Les vistes des de la porta de l'habitació són realment espectaculars.




Vaig anar a fer un tomb per la capital, una tarda ventosa.



Aquí jubilats francesos que han decidit pasar aquesta etapa en aquesta illa.




En Clemente i la Victoria i els seus amics, jo també tinc unes idees de bomber, quan començo a dominar l'anglès m'en vaig cap aquí, on parlen francès, mare de Déu, quins problemes que vam tenir per entendren's, sort que de tant en tant et trobes algú que també xaporreja l'anglès.


I una de les experiències mes interessants de totes les que he viscut durant aquests mesos, visia de 4 dies en una tribu kanak, autoctons de Nova Caledònia, vam anar una colla que a la vegada conexien als kanaks i vam viure 4 dies com ho fan ells, sense lavabos, cuinant de foc a terra...



Anant a l'hort a buscar tot de coses que no havia menjat ni vist en la meva vida.


El cistell de l'hort.




Uns dies super intensos i alhora reconfortants, descobrint indrets especials com aquesta cascada amb vistes al mar.


Aqui Victoria i el seu fill William.


Espectaculars les cases dels kanaks, sostre de palla, parets de fang cobertes d'escorça tractada semblant a la goma i una sòlida estructura de fusta.


I l'entorn, semblant a la selva, sempre verd i dens.





La veritat es que tothom em va tractar molt i molt bé, a vegades massa i tot, la tribu kanak no entenia que feia jo allà, no estàn acostumats a veuer gent que no sigui francesa, fins i tot em van regalar la seva bandera.


Espectacular bosc de palmeres.


El mar entre muntanyes.



Des d'aqui dalt, bones vistes.




Sortit d'un conte.

Última passejada virtual.

I els kanak també ens van regalar aquesta colla de plàtans.



I 12 dies després d'arribar, va tocar marxar, no em fa cosa dir, que entre llàgrimes, per lo bé que es va portar amb mi tothom, sobretot gràcies a la Victoria que em va guiar sempre i a la que li estaré sempre agraïdissim.
Au revoir New Caledonia! merci pour tout!







Pululant XVI (Canberra i les Blue Mountains)

Després de Melbourne, la següent parada era Canberra, la capital, ja m'havien advertit que la ciutat no tenia res de res, però a mi em feia gràcia, si més no fer les fotos de rigor i xafar-la almenys.
Tenia previst només passar-hi 6 horetes però hi va haver un imprevist, vaig perdre l'avió Melbourne-Canberra, coses que passen, ho vaig solucionar bastant bé, esperant 2 hores i pagant 50 dolars (25 €).
O sigui que la meva visita a Canberra va quedar reduïda a 4 hores.



Tenien raó els que m'havien dit que no era res especial, molt oberta, una mica freda, poca gent, és ben bé una capital administrativa pel fet d'estar situada just al bell mig de Sydney i de Melbourne, tot i així, vaig disfrutar passejant pels seus parcs.

La visita al parlament australià era obligada i allà vaig anar a fer acte de presència. És un edifici molt modern i em va agradar bastant.
Video arreglant 4 coses.
I com aquell qui agafa l'autobus, ale, altre cop avió i parada de nou a Sydney on m'havia quedat pendent de visitar les Blue Mountains, i això és el que vaig fer.


Allà em vaig trobar amb la Yolanda, la noia que junt amb el Jorge m'havia acollit a casa seva una setmana i junts vam anar a pasar el dia en aquest parc natural.



Situat a 2 hores en tren de Sydney, ofereix unes vistes espectaculars de tota la vall.
Bones vistes.



Salts d'aigua i vegetació envoltada d'un silenci captivador.


Aquí fent poses amb una cascadeta al darrere.



Va ser una excursió d'un dia ben agradable i tranquila, caminant amb la calma i gaudint de l'entorn.


Aquí tenim els eucaliptus que teoricament li donen aquest color blavós.



I aquesta motxila anirà directe al museu, jeje




Aquests 3 turonets, són les 3 sisters, 3 germanes, la llegenda diu que les van convertir en pedra i aquí estàn sense bellugar-se.


Al principi ho veiem tot verd, amb el pas de les hores ho anavem veient blau, no se pas si eren les ganes de veureu blau!




La tardor a Sydney amb tot el seu esplendor, espectaculars colors ataronjats.

I Bye, bye sydney, visita de 3 dies a Gold Coast per despedir alguns amics i abandono Australia, per anar cap a Nova Caledonia, això será en el proper episodi!!
Uau! Ja han passat 7 mesos! Puc dir que Austràlia m'he la conec relativament! Encaro la recta final de la meva experiència ple d'energia i de bones intencions.


divendres, 29 de maig del 2009

Pululant XV (Melbourne)

Visita llampec a Melbourne, havia estat a la ciutat pel Gran Premi de Fórmula 1, però tenia una volta pendent per la ciutat i això precisament és el que vaig fer.

Melbourne és la segona ciutat més gran d'Austràlia, ciutat autèntica i peculiar, cosmopolita, amable i alegre, molta gent la prefereix avans que Sydney, a mi no m'agrada fer rànquings de ciutats.

Ciutat que dona al mar per la zona de St. Kilda, que és allà on vaig dormir.


Els parcs i jardins donen color i oxigen, així com un lloc on poder desconectar del rebombori de la city.




I aquí el típic sky line.



Ho vaig visitar en un sol dia, tot xinu xano, feia un bon dia.






I la temperatura era força agradable, més, després de venir de Tasmània.






La ciutat en moviment per a tots vosaltres.








Un cop endinsat en la ciutat, és fàcil trobar botigues, restaurants de tots els indrets del món.




I pululant pululant, s'em va fer de nit.





Això d'estar voltant tot sol, et fa pensar constantment, en què faig per aquí, i tot sovint, la ment va cap a casa, m'agradaria haver fet el tomet amb vosaltres!






I cap ben entrada la nit m'havien dit que es podien veure pingüins a la platja i jo cap a la platja! i si si, allà estàven!!


La calitat del vídeo dóna molt que desitjar, però, amb una mica d'imaginació i bona voluntat algo veureu.





Balanç positiu de la ciutat, que evidentment és merexia més dies de visita, però, tot no pot ser!

Pululant XIV (Tasmània)

Tasmània per situar-vos és la petita illa que hi ha al sud d'Austràlia però que pertany al mateix país. Té un tamany similar al de Catalunya, cosa que la fa més accessible per poder bellugar-se.
És coneguda mundialment per l'espècie animal, diable de Tasmania que la Warner Bros es va encarregar d'inmortalitzar.




Jo n'havia vist a Austràlia de diables pero no em vam veure per aquí.


Allà vaig estar-hi una setmaneta, i vaig tenir la sort de compartir-la amb un noi galès que havia coengut avans per la costa oest i que casualement volia visitar la illa la mateixa semana que jo, a més ell anava amb una noia holandesa i així va ser com tots 3 vam llogar un cotxe plegats.




Tal com esteu veient Tasmània és una meravella a nivell de paissatge, molt molt diferent d'Austràlia, aqui hi ha muntanyes, rius arreu i les carreteres tenen curves!


Vam recorrer pràcticament tota la illa; oest, nort i est en un tarannà tranquil de pau i armonia.


De tant en tant paràvem a assaborir el que ens envoltava i a tirar les fotos de rigor.



Aquest poble ben curiós hi treballa un senyor que es dedica a esculpir arbres, un crack! Fins i tot l'esponsoritza una marca de serres elèctriques!





Perquè el vegeu en moviment.











Aquest, el dormilega em va fer gràcia, m'hi vaig sentir identificat!




La veritat és que ens vam moure, sense trobar-nos massa gent, no està gens massificat.



Molta vegetació, salts d'aigua, rierols, valls verdes, camins densos...





Potser aquest és el punt més turístic de la illa, es diu Wineglass Bay, (Cala del got de vi), en el vídeo explico la història.





Si us voleu enterar de la història feu click.







Aqui vam fer la foto d'equip i així coneixeu als que van ser els meus companys de viatge, ens vam poratr molt bé i vam congeniar en tot moment. Thanks mates!!






Baixant del trekking de la cala, encontre inesperat amb cangurs salvatges, o no tant salvatges.





I després de visitar un dels ponts més antics d'Austràlia, a Richomnd, no us penseu pas que és tan vell...


Vam arribar a Hobart, la capital, els meus companys van marxar i jo em vaig quedar un parell de dies per allà.
Això és el port de Hobart i la muntanya de darrere és diu Wellington, vaig pujar-hi i...



Realment va va valdre la pena, això si, ben abrigadet, aquí passem del banyador al gorro en 2 setmanes, però unes vistes espectaculars.





Pràcticament és podia veure mitja Tasmània des d'aqui dalt i vaig tenir la sort d'anar-hi en un dia molt clar.



I per últim vaig visitar el Salamanca Market, un dels mercats més autèntics de tota Austràlia, super gran, i venien de tot, ple de gent i de colors, una visita molt agradabale tot i que jo no sóc amic de comprar masses coses.





Aquí el vídeo del mercat.



En resum, molt bona setmana a Tassie i ara m'espera visita ràpida a Melbourne!
See you later!