Pululant XIII (Perth, Fremantle, Indian Pacific)

I baixant baixant finalment ens vam plantar a Perth, una de les capitals mes aïllades del món mundial, ciutat cosmopolita on les hi hagi, amb un ambient distés de pau i tranquilitat.

Un dia voltant pel seu epicentre

No podia faltar l'animal més emblemàtic d'aquesta terra.

Aqui tenim un famós campanar que a cada hora repetix la sinfonia del big ben londinenc.

Va resultar ser l'ANZAC Day, dia de les forces armades amb tot de desfilades arreu de la ciutat, soldats orgullosos lluint vestits i medalles.

Ciutat envoltada de zones verdes diverses.

Una de les catedrals més antigues del país, però no te més de 200 anys!

I passats un parell de dies a Perth vaig decidir agafar un ferry per visitar un poble proper que dein que era prou pintoresc, aqui esperant el ferry i gaudint de l'art de la fotografia, ja l'hi estic agafant gust i tot a això de tirar fotitos.

I aqui una d'artística, la palmera, les maletes i l'Òscar.

Allunyant-me amb el ferry...

I... arribada a Fremantle, si Perth ja era tranquil, aquesta vila era el paradís de la calma i el benestar.




Aqui els caballets fent el tombet!

Va ser aqui on vaig veue un partit de futbol australia!

Era un partit de la segona divisio pero em va fer molta gracia veure-ho com es belluguen en directe.

Aquí el vídeo perquè els vegueu en moviment.

Juguen 15 jugadors que fan servir mans i peus per passar-se la pilota en forma de meló.

I al backpacker em vaig trobar un holandés que em va fer la primera lliçó del instrument aborigen per excelència; el didgeridoo, costa que t'hi cagues fer-lo sonar.

I Finalment avans d'abandonar aquelles terres em van rebre la Miriam i l'Anxo, ella catalana, ell galeico catala (parla català millor que jo), els vaig coneixer mesos avans a Fraser Island, un soparet com Déu mana, un llit de matrimoni i una habitació per mi sol i sobretot el caliu d'estar en una casa van ser tota una bombona d'oxigen per continuar amb energies la meva travessia, i ah! Mai m'havia pensat que arribaria a ser tan feliç al rentar tota la meva roba!!

Gràcies companys!!!

I ale que no ha estat res, vaig agafar el tercer tren dels grans que em faltava; l'Indian Pacific que em va portar de Perth a Adelaida en 46 hores, dues nits i un bonic desert atravessat creuant la recta ferroviaria més llarga del món uns 400 quilòmetres de recta!

Total uns 2000 quilòmetres i cap endavant!

Nit a Adelaida, que ja ho coneixeu i des d'allà aviò a Melbourne i sense sortir de l'aeroport avió cap a Hobart (Tasmània).