diumenge, 31 de maig de 2009

Pululant XVII (Nova Caledònia)

Va arribar el dia d'abandonar Austràlia, una barreja de sensacions, vaig volar cap a Nova Caledònia, era la illa que havia triat per visitar de totes les que hi ha a l'oceà Pacific Sud.

Al mapa la teniu situada l'illa gran de l'esquerra es Austràlia, la illa al sud-est del mapa, Nova Zelanda. Nova Caledonia al nord - est del mapa, capital, Noumea.









Havia conegut una noia, Victoria, mesos avans, amb la que vaig anar mantenint contacte via e-mail, i va ser la que em va convidar a venir, i la veritat es que es va portar tothom molt i molt bé amb mi!

A només 300 metres de l'aeroport ja vam fer la primera nit a casa d'uns amics d'ella que ens van rebre amb un sopar que flipes, Moltes gràcies!



De seguida em vaig sentir en sintonia amb aquell tros de terra, d'un tamany considerable 400km de llarg per 100 d'ample mes o menys.




Com a tota illa abunden platjes, en aquest cas, super tranquiles i verdes.




I tot i estar a punt d'entrar en l'hivern les temperatures ronden els 25 graus i el sol es deixa veure, tot i ser la pluja el clima predominant la major part dels dies de l'any.

Noumea té esplèndids paissatges com aquests.




Prespectiva del video.





Tot d'illetes broten del mar i les barques taquen el paissatge donant-li un encant.



Em van acollir a casa la Victoria, amb la seva mare, el seu fill i la meva habitació tope autèntica amb llit amb mosquitera inclosa.





Les vistes des de la porta de l'habitació són realment espectaculars.




Vaig anar a fer un tomb per la capital, una tarda ventosa.



Aquí jubilats francesos que han decidit pasar aquesta etapa en aquesta illa.




En Clemente i la Victoria i els seus amics, jo també tinc unes idees de bomber, quan començo a dominar l'anglès m'en vaig cap aquí, on parlen francès, mare de Déu, quins problemes que vam tenir per entendren's, sort que de tant en tant et trobes algú que també xaporreja l'anglès.


I una de les experiències mes interessants de totes les que he viscut durant aquests mesos, visia de 4 dies en una tribu kanak, autoctons de Nova Caledònia, vam anar una colla que a la vegada conexien als kanaks i vam viure 4 dies com ho fan ells, sense lavabos, cuinant de foc a terra...



Anant a l'hort a buscar tot de coses que no havia menjat ni vist en la meva vida.


El cistell de l'hort.




Uns dies super intensos i alhora reconfortants, descobrint indrets especials com aquesta cascada amb vistes al mar.


Aqui Victoria i el seu fill William.


Espectaculars les cases dels kanaks, sostre de palla, parets de fang cobertes d'escorça tractada semblant a la goma i una sòlida estructura de fusta.


I l'entorn, semblant a la selva, sempre verd i dens.





La veritat es que tothom em va tractar molt i molt bé, a vegades massa i tot, la tribu kanak no entenia que feia jo allà, no estàn acostumats a veuer gent que no sigui francesa, fins i tot em van regalar la seva bandera.


Espectacular bosc de palmeres.


El mar entre muntanyes.



Des d'aqui dalt, bones vistes.




Sortit d'un conte.

Última passejada virtual.

I els kanak també ens van regalar aquesta colla de plàtans.



I 12 dies després d'arribar, va tocar marxar, no em fa cosa dir, que entre llàgrimes, per lo bé que es va portar amb mi tothom, sobretot gràcies a la Victoria que em va guiar sempre i a la que li estaré sempre agraïdissim.
Au revoir New Caledonia! merci pour tout!