divendres, 17 d’octubre del 2008

Capítol 2; Singapur

Wei! Ja estic a Singapur, volen molt rapid (no hi ha accents oberts) aquests avions, ha anat tot molt be (tampoc no hi ha accents tancats!). 12.000 km! En el mateix vol hi havia l'Alex Criville. Li he deixat el seient de bussines class per ell que es mes gran que jo.

Ara, he arribat aqui, i estic una mica empanat com si m'haguessin fotut una pallisa (hi ha aixo que encara no he comensat (tampoc c trencada) el curs!!).

Ara anire a donar un tomet per aquest poble, m'haig de compar un rellotge (ja m'hi val sortir sense rellotge), pero aqui en fan molts, em sona aixo de made in Singapur darrere els rellotges!

Moltes gracies pels vostres missatges, uff em fan humitejar els ulls!

Per cert, veureu que els comentaris no es publiquen al moment, abans, han de passar per la censura!! jeje

La proxima cronica, espero, desde un altre continent!!

...............................

Per a fer mes agradable l'espera a l'aerport el govern de Singapur permet que es visiti la ciutat per als turistes, que com jo, estem de pas cap a un altre indret, i així es com vaig visitar la ciutat, ens van fer un visat a tot un grup, era com una excursió de nens, teniem senyoreta i tot que ens feia d guia turística.
Al visat i deia textualment "Death for drugs trader under Singapur laws", quin mal rollo, tot i que no era la meva intenció, pero vaig veure que no estàn per osties els singapurenys.
Sento decepcionar-vos, però finalment no vaig poder trobar el rellotge que buscava, jeje.
Potser no hi diu made in Singapur darrere els rellotges, potser era made in Taiwan, no se, ja me'l compraré en un altre indret.
I això, vam fer el vol pel poble, molt maco, amb els seus campets de golf, els seus rascacels, sky line, m'imagino que ens deurien passejar pel tros més xulo, ens van deixar anar mitja horeta per a que tiressim 4 fotos i ale, un altre cop cap al bus i cap a l'aeroport.

Fotos: Aquestes són les 4 que em van deixar tirar a mi.








Després podria haber tornat una estona mès, peró vaig pensar: "Òscar, no cal que et liis, que ens coneixem, no fos cas que et perdis i se't escapi el vol" i vaig deixar passar les hores, estirat en un sofà del peazo aeoroport que tenen aquesta gent, fins i tot vaig estar un parell d'hores realment perdut per allà dins, jo diria que és com Igualada sencera. Increíble.

Vídeo: Nens de Singapur. Carnaval o uniforme?


2 comentaris:

Isrraka ha dit...

Flipa amb internet!

Això es en temps real!

Sobretot que tingui un cronometro guapo y que soni fort l'alarma, ja ho saps!

Polaco ha dit...

I que sigui water resistant a 500 metros, que les oles enfonsen avall. Aixo ja ho deus rebre desde Oceania, recorda que si et fas fort a siam o indonèsia, defenses tota la illa. La merda es que nomes et donen dos punts, pero tot aixo que tens. Una abraçada molt forta, que ens has d'ensenyar a tirar Kames.