dilluns, 24 de novembre del 2008

Capítol 8; Currumbin Wildlife

Un bon dia em vaig ajuntar amb 3 metges que viuen aquí a la residència (2 alemanys i un australià de Tasmania) i vam anar per aquí a la vora en una mena de parc zoo, però gairebé no hi havia gàbies, era un lloc molt tranquil, bastant gran que estava dividit per zones i on els animals vivien més o menys en el seu habitat natural.

Només entrar ens van preguntar si volíem donar de menjar als lloros i als 5 minuts d’entrar aquesta era la meva cara. Va ser divertit, no tant per uns dels metges que se li van cagar a la cara, pobret.


Més endavant vam poder contemplar els famosos coales, tal com tenia entès ben dòcils i dormilegues. Et podies tirar una foto amb ells a les mans però te la tiraven els del parc per no se quants dòlars, així que no ens la vam fer, ja tindrem ocasió més endavant, suposo.



Vam anar avançant contemplant diferents espècies, bàsicament autòctons, així com, ocells varis, eriçons, diable de Tasmania, i altres bèsties que no havia vist en la meva vida, i finalment ens vam deixar pel final els cocodrils, n’hi havia un de 5 metres realment espectacular.



Per acabar vam anar cap al lloc dels cangurs, evidentment havia d’arribar el dia en que em creués amb aquest animaló, un 50 per cent de la gent que els hi deia que vindria a Austràlia, em comentava: “Vigila amb els cangurs” o “Amb els cangurs!” o bé “a caçar cangurs?” o “Ja em portaràs un cangur!”, per tant, és el tòpic per excel·lència d’aquest continent i la veritat sigui dita, a mi també em feia especialment gràcia conèixer-los.


I l’experiència no em va decepcionar, ans el contrari, era tota una zona per a ells, més o menys com mig camp de futbol i compartien territori amb els estruços, els vaig trobar bastant més petitons del que m’imaginava, i són tope de carinyosos, es deixen tocar, abraçar, els pots donar de menjar, tirar-te fotos amb ells...


Em van caure molt bé, a més estàvem sols amb 30 o 40 exemplars i vam passar mitja horeta que realment se’m va fer curtíssima. Segurament els tornaré a visitar.




3 comentaris:

Anònim ha dit...

kina enveja ke em fas... Disfrutau que tens encara molt per veure!

Un petunet!

Pep

Anònim ha dit...

Jo crec que ja has agafat una mica l'estil marsupial.
ja portes cangur i koala. et falta el mega cocodril, la serp verinosa i l'aborigen tocant la trompeta aquella. em deixo res?
una abraçada trus

Anònim ha dit...

muy bonito, el tipico europeo que va a australia a vacilarles a los canguros, auténticos pobladores del continente. Te has pasado tio, reirte en su cara. A ver si le haces eso al cocodrilo o al tiburon, listo.