És el curs que vaig haver de fer perquè em deixin entrar al país, perquè resulta que són del paladar fi aquests australians i un no hi pot entrar a viatjar per un any, però això dels visats ja ho explicaré en un altre capítol.
Total, que un ja llunyà 20 d’Octubre del 2008, l’Òscar tot content va treure el cap a la que seria la seva escola en el proper any, només arribar és va trobar una gran sala en la qual hi havia unes 40 persones totalment uniformades i ben posades dretes i realitzant tot de moviments estranys perfectament sincronitzats els uns amb els altres.
Segurament la meva cara era un poema, em vaig quedar tot astorat i perplex, i preguntant-me perquè coi havia anat a parar allà.
“Em trencaran la cara en 5 minuts”- vaig pensar.
Després d’una sessió teòrica d’introducció en la que no vaig entendre pràcticament res me’n vaig anar tot confós cap a casa.
Mica en mica, dia a dia em vaig anar situant, i entenent el funcionament, resulta que havia d’anar 20 hores per setmana però podria triar l’horari, és a dir fer-lo al meu gust.
Els dimarts al matí, era obligatori anar a classe ja que era teòrica, i les altres eren pràctiques.
Després de començar força motivat donant patades a tort i a dret, aprenent diferent tècniques d’autodefensa i assistint regularment a les classes.
Aprofito per mostrar-vos l’escola;
En cap moment, vaig veure perillar el meu físic i si alguna cosa ens remarcaven els mestres és que la violència és l’últim que s’ha d’utilitzar, només quan ja no hi ha cap altra alternativa, però que si algun dia et volen picar i apretes a córrer i no t’atrapen... has guanyat el combat!
Per part meva, continuo sent tant pacífic com fins ara, ok?
Després dels dos primers mesos, és quan vaig tenir 4 setmanetes de vacances, tot i que finalment jo vaig fer alguns dies més i el segon trimestre ja no va ser el mateix, la meva motivació envers les Arts marcials, el kung fu, el Wing Chun va anar decreixent i amb ella la meva assistència a classe, tot i així a finals de Gener em vaig examinar amb èxit del grau 2 i em van donar aquesta emblema i el corresponent diploma.
Però el meu nivell d’assistència va anar baixant i baixant i un bon dia vaig rebre una carta amenaçant-me amb la meva extradició del país, perquè representa que aquests australians em deixen estar aquí perquè estic estudiant i això vol dir que haig de tenir una assistència mínima del 80%, quan la meva era en aquells moments del 30%, estàn ben sonats aquesta gent.
Aquella carta, en comptes de donar-me ànims em va acabar de tirar per terra la meva entrega al món de “Son Gokus i Crilins” i no m’han tornat a veure per allà, he dedicat aquests dies a dormir, descansar, jugar a tennis, anar a la platgeta i sobretot, sobretot practicar l’anglès, tant de dia com de nit, a totes hores he intentat xerrar i escoltar en aquest encara, tot i que cada cop menys, estrany idioma.
Ara, però, s’ha acabat, finalment, he anat a l’acadèmia a cancel·lar el curs, ja que tenia 6 mesos pagats però 12 de matriculats, però no vull pagar els següents 6, així que he decidit donar-me de baixa.
Aquí s’ha acabat la meva experiència en aquest món, en el que com a tot arreu hi ha molt “frikie” però sincerament no tinc cap queixa, els companys molt bé, molt asiàtic i els mestres també molt bé, però, ja n’he tingut prou, evidentment, m’ha anat bé per fer una mica d’exercici, i esperem que mai hagi d’aplicar el que m’han ensenyat!
Aquí un vídeo ben divertit practicant la forma del Wing Chun, penseu que només és la part A a més a més hi ha part B i C i cada abans de quedar classe tots plegats fèiem això, representa que tots els moviments del kung fu estan englobats dins aquesta forma.
Serveix per preparar-te mentalment abans de la classe.
Apa, rieu un ratet!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada