Evidentment em refereixo a la meva casa australiana, i es que desprès de voltar durant unes 5 setmanes també em venia de gust una mica de tranquil·litat, tant fer el nòmada també cansa i és troba a faltar una mica de sedentarisme.
M’esperen almenys 3 mesos per aquí, amb les arts marcials, la platgeta i tota la tropa, la que ens autodefinim com la família, ja que ens estimem molt i no ens em pogut triar, som els que ens em trobat però ens ajudem i ens donem suport moral en el moment que algú ho necessita.
En aquests mesos m’he proposat descansar, gaudir de l’estiu, de la platja, donar unes patadetes i cops de puny a l’escola i també fer algo de surf i prioritat màxima fotre una mica de canya a l’anglès, ja que els dies van passant i la millora sincerament, és bastant més lenta del que m’havia imaginat a priori.
Durant aquest viatge he vist complerts gran part dels meus objectius i tot i que tot plegat ja tenia sentit per a mi, aquestes setmanes no han fet més que confirmar que he fet molt bé de decidir viure aquesta experiència, i es que han estat 5 setmanes intenses de debò on m’ha caigut la baba a tort i a dret.
I tot que he estat i estic molt content d’estar aquí també em ve de gust dir que segueixo pensant tal i com vaig marxar, no em quedaré pas a viure aquí per sempre, d’acord?
Cal considerar-nos també molt privilegiats de viure on vivim.
Per altra banda la meva economia també està patint la crisi mundial i, evidentment, només fa que baixar i baixar, hi ha diferents solucions per intentar-ho solucionar ja aniré veient quina mesura prenc però començaré per estrenyem el cinturó.
I es que quan voltes només fas que gastar i gastar i el problema més important és que no ingresses. De moment treballar, però, em fa molta mandra, ja he treballat molt dur per poder venir i no està en principi en els meus plans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada