Capítol 4; Primeres sensacions

Ja ha passat casi una setmaneta des de que vaig marxar, deu ni do, mica en mica aclimatant-me per aquestes terres.

Dilluns vaig començar les classes, a la Wing Chun Academy, el curs d'arts marcials al que m'he hagut d'apuntar perquè em puguèssin donar el visat per un any, de moment no us puc dir gran cosa pero crec anirà força bé; predominen els japos i la veritat no m’entero massa a les classes, us explicaria més coses pero potser no us ho dic bé, perquè ja us dic que no se ben bé el que em diuen, pero i poso molta voluntat! Jaja

A la residència estic molt be, i a mès, hi ha 3 catalans!! 2 nois de l’Estartit, molt bona gent i els meu company d’habitacio, que es de Mieres (entre Banyoles i Olot), molt bon nano i ens portem la mar de bé, a més dóna la casualitat que també juga a futbol i també es mestre de educació física, i el colmo dels colmos és que, amb els nostres respectius equips ens haviem enfrontat 3 o 4 cops, tot i que no ens coneixiem, ell jugava a l’Albesa i jo al Ribera d’Ondara.

Per cert, Visca el Ribera d’Ondara!

Ja se que algú pensarà que no m’haig d’ajuntar amb catalans, per aprendre mes anglès i tota la pesca, pero, jo no he vingut aqui a patir, ja aniré tenint temps d’aprendre l’anglès, el dia aqui tambe té 24 hores, i per mi, i per ells també, es una gran satisfacció entendre i que t’entenguin a la primera el 100% del que tu vols dir, en fi, poder tenir converses normals i amb fluidesa, és tot un luxe al que no penso renunciar i menys en aquests primers dies d’adaptacio.

Dilluns ja vam anar amb el company d’habitacio, el David, a jugar a tennis, en una espècie de trobada social que es fa setmanalment, durant 2 hores vas fent partidets curts de dobles, canviant de parella i tal, a més, es tope barat, 5 dolars (2.5 euros). Jo necessito l’esport com el respirar i segurament m’hi veuran mes d’algun dilluns.

Aqui anem 8 hores abans que a Catalunya, i a més a més, la gent es lleva molt d’hora (a les 5:30 ja es de dia) i també va a dormir aviat (a les 6 es fa fosc), o sigui que puc dir que anem totalment al revés, quan vosaltres aneu a dormir jo em llevo.

Us he preparat una sorpreseta, resulta que ens va a venir a visitar un peixet l’altre dia per aquestes platjes, la foto és del diari de diumenge.

Foto: Mermaid és el nom del lloc on va aparéixer.

Els edificis que es veuen al fons, es més o menys per on estic jo, el peixet tenia 2.5 metres de llarg, un tauró blanc! jejeje Ric per no plorar.

El van trobar a 8 km de la platja, podeu estar tranquils, que a mi no m’agrada marxar tan lluny de la platja!
Als últims 30 anys "només" s'han menjat a 7 persones, així que tampoc cal perdre el son, a més al Mediterrani es veu que també en tenim de taurons blancs d'aquests.
Per acabar només donar-vos les gràcies pels mails i comentaris que m’escriviu, la veritat és que m’agrada molt rebre el vostre suport, realment em feu sentir més aprop del que estic! Seguirem en contacte!