Capítol 5; El dia a dia

Els dies van passant i mica en mica haig d’anar agafant una rutina, tot i que fa molts anys que no tinc una rutina diària, aquí tinc ganes d’adquirirla per anar funcionant correctament.

El meu despertador sòna a les 8:30, en serio, no dic mentides, i a més de sonar li faig cas i tot, m’aixeco per anar a esmorçar una miqueta, per sort per aquí també tenen frosties i nutella.
Un cop esmorçat, nèt i polit, l’Òscar agafa la seva motxila vermella, la mateixa que he fet servir en els últims 15 anys (està la mar de nova) i ale, cap a la parada del bus, que la tenim aquí mateix, 10 minutets de bus i em planto al peu de la Wing Chun Academy, l’horari es flexible i pots escollir tú les hores, mínim 20 a la semana, procuro començar a les 9:30 i cap allà les 12:30 normalment ja en tinc prou d’estar allà.
Ja sé que 5 x 3 no fan 20, però de moment em fai una mica el longuis. Aviat ja em fotràn el toque, però de momento està be així.

Quan surto de classe, a vegades, no sempre, procuro tornar a peu, caminant per la platja, una platja molt maca, durant 45 minuts em va bé per airejar el meu cervell i de pas prenc una mica el solet. Si estic cansat torno amb bus.
Ara que i penso, encara no us he situat al mapa, mecachis!

Foto: Estic al puntet vermell, al centre a la dreta.

I de pas també us situaré dins de Gold Coast, és una ciutat amb mig milió d’habitants, però és un concepte diferent de ciutat, és com si Sitges, Vilanova i la Geltrú, Cubelles, Cunit, Segur de Calafell, Calafell, San Salvador i Coma-ruga fossin un mateix poble, a més també es diu Costa Daurada! Jeje Pos jo és com si estigués a Segur de Calafell (Southport) i el cole i tot el meollo important fos Calafell (Surfers Paradise).

Foto: Aquí teniu el meu recorregut diari a vista d'ocell. Coordenades gentilesa de Google Earth.

Latitud 27°58'24.08"S Longitud 153°24'51.60"E

Cap allà a les 2 dino i llavors la meva idea inicial era trobar una acadèmia d’anglès, però tot i que està ple d’acadèmies es passen molt amb els preus, totes valen més o menys 300 dolars australians per semana!!
I l’altre dia vaig anar a una llibreria i em vaig comprar un llibre anomenat “Essential Grammar in Use” i aquest llibre serà la meva escola, val 40 dolars per tota la vida, jeje Comença amb el verb “to be” i mica en mica es va complicant, té exercicis i tal, i estic molt content amb ell! Procuro després de dinar possar-m’hi un parell d’horetes.

Més tard a la tarda, o bé anem a jugar a fútbol amb els de la residència o a tennis, o ens quedem per la piscina, o vaig al super a comprar o a fer recados.
Procuro cada dia evolucionar en algún aspecte, per cert ja tinc móbil australià!
El número es el 0405560531, amb prefixe +61, no se us ocurreixi trucar-me, eh? Nomès els que estigueu treballant en multinacionals! Jeje
Parlant d’això, als meus colegues catalans els hi han arribat factures de fins a 600 euros!

I cap al vespre sopo aviat cap a les 9! Fem una mica de sobretaula i abans de les 11 aquí ja no queda ni Cristo despert! Al principi m’en feia creus, però ara, quin remei, a les 11 també m’en vaig a dormir jo (alguns no s’ho creuràn, però es així!)

Als caps de setmana els aprofitaré per mica en mica anar coneixent la zona, de moment nomès he estat un cap de setmana aquí i ens van convidar a una espècie de barbacoa a la piscina d'un gratacels, vam fer el sopar allà i va estar prou bé.

Ja veieu que el meu dia a dia es força normal, no té res d’extraordinari. Estem en contacte!

Capítol 4; Primeres sensacions

Ja ha passat casi una setmaneta des de que vaig marxar, deu ni do, mica en mica aclimatant-me per aquestes terres.

Dilluns vaig començar les classes, a la Wing Chun Academy, el curs d'arts marcials al que m'he hagut d'apuntar perquè em puguèssin donar el visat per un any, de moment no us puc dir gran cosa pero crec anirà força bé; predominen els japos i la veritat no m’entero massa a les classes, us explicaria més coses pero potser no us ho dic bé, perquè ja us dic que no se ben bé el que em diuen, pero i poso molta voluntat! Jaja

A la residència estic molt be, i a mès, hi ha 3 catalans!! 2 nois de l’Estartit, molt bona gent i els meu company d’habitacio, que es de Mieres (entre Banyoles i Olot), molt bon nano i ens portem la mar de bé, a més dóna la casualitat que també juga a futbol i també es mestre de educació física, i el colmo dels colmos és que, amb els nostres respectius equips ens haviem enfrontat 3 o 4 cops, tot i que no ens coneixiem, ell jugava a l’Albesa i jo al Ribera d’Ondara.

Per cert, Visca el Ribera d’Ondara!

Ja se que algú pensarà que no m’haig d’ajuntar amb catalans, per aprendre mes anglès i tota la pesca, pero, jo no he vingut aqui a patir, ja aniré tenint temps d’aprendre l’anglès, el dia aqui tambe té 24 hores, i per mi, i per ells també, es una gran satisfacció entendre i que t’entenguin a la primera el 100% del que tu vols dir, en fi, poder tenir converses normals i amb fluidesa, és tot un luxe al que no penso renunciar i menys en aquests primers dies d’adaptacio.

Dilluns ja vam anar amb el company d’habitacio, el David, a jugar a tennis, en una espècie de trobada social que es fa setmanalment, durant 2 hores vas fent partidets curts de dobles, canviant de parella i tal, a més, es tope barat, 5 dolars (2.5 euros). Jo necessito l’esport com el respirar i segurament m’hi veuran mes d’algun dilluns.

Aqui anem 8 hores abans que a Catalunya, i a més a més, la gent es lleva molt d’hora (a les 5:30 ja es de dia) i també va a dormir aviat (a les 6 es fa fosc), o sigui que puc dir que anem totalment al revés, quan vosaltres aneu a dormir jo em llevo.

Us he preparat una sorpreseta, resulta que ens va a venir a visitar un peixet l’altre dia per aquestes platjes, la foto és del diari de diumenge.

Foto: Mermaid és el nom del lloc on va aparéixer.

Els edificis que es veuen al fons, es més o menys per on estic jo, el peixet tenia 2.5 metres de llarg, un tauró blanc! jejeje Ric per no plorar.

El van trobar a 8 km de la platja, podeu estar tranquils, que a mi no m’agrada marxar tan lluny de la platja!
Als últims 30 anys "només" s'han menjat a 7 persones, així que tampoc cal perdre el son, a més al Mediterrani es veu que també en tenim de taurons blancs d'aquests.
Per acabar només donar-vos les gràcies pels mails i comentaris que m’escriviu, la veritat és que m’agrada molt rebre el vostre suport, realment em feu sentir més aprop del que estic! Seguirem en contacte!

Capítol 3; Instal·lat

Us saludo novament, aquest cop desde la que serà (ja tinc accents i ç al portàtil!) la meva nova casa les properes 4 setmanes, una residència d’estudiants.

Foto: Sortint del Prat (Barcelona) 16-10-08 08:00h

Finalment he arribat al meu destí 48 hores després de sortir de casa meva a Igualada! Estic una mica desorientat, he anat a menjar alguna cosa, i ha fer un tomb per aquí. Ara faré una migdiadeta!

Foto: Arribant a l'Aeorport de Brisbane 18-10-08 10:00 h jeje Estic fet tot un humorista!

Aquests dies potser us dono una mica la tabarra, i aniré enviant capítols, més endavant ja no seré tant pesadet i no escriuré tan sovint, tot i que tinc bon accès a Internet, per 10 dolars australians (5 euros) tinc connexió per 24 hores de duració, si en gasto 1, m'en queden 23 i així na fent.
El viatge ha anat la mar de bé, la noticia es la falta de noticies i això es bona senyal, no he perdut cap avió! ole ole!

No m’han perdut cap maleta, nomès m’han tocat els collonets una mica al arribar a l’aeoroport de Brisbane, hi havia un gos que deia que a la meva maleta hi havia menjar, es que no es pot portar menjar de fora, pero no n’hi havia, llavors m’han preguntat que si feia poc que havia portat menjar allà dins, jo els deia que no, pero ells insistien, al final, m’he adonat de que era el què volien sentir i els he dit: “Si, si, ahir tenia un entrepà de pernil salat!” i ja m’han deixat en pau.

Ara si que us puc dir ben fort: “Una abraçada des d'Austràlia!!” M’heu sentit?

......................

Tal com deia l'Isra als comentaris, la meva migdiadeta va durar 14 horetes, es que estava una mica cansadet, però crec que ha estat la manera de combatre amb el jet lag aquest.

Capítol 2; Singapur

Wei! Ja estic a Singapur, volen molt rapid (no hi ha accents oberts) aquests avions, ha anat tot molt be (tampoc no hi ha accents tancats!). 12.000 km! En el mateix vol hi havia l'Alex Criville. Li he deixat el seient de bussines class per ell que es mes gran que jo.

Ara, he arribat aqui, i estic una mica empanat com si m'haguessin fotut una pallisa (hi ha aixo que encara no he comensat (tampoc c trencada) el curs!!).

Ara anire a donar un tomet per aquest poble, m'haig de compar un rellotge (ja m'hi val sortir sense rellotge), pero aqui en fan molts, em sona aixo de made in Singapur darrere els rellotges!

Moltes gracies pels vostres missatges, uff em fan humitejar els ulls!

Per cert, veureu que els comentaris no es publiquen al moment, abans, han de passar per la censura!! jeje

La proxima cronica, espero, desde un altre continent!!

...............................

Per a fer mes agradable l'espera a l'aerport el govern de Singapur permet que es visiti la ciutat per als turistes, que com jo, estem de pas cap a un altre indret, i així es com vaig visitar la ciutat, ens van fer un visat a tot un grup, era com una excursió de nens, teniem senyoreta i tot que ens feia d guia turística.
Al visat i deia textualment "Death for drugs trader under Singapur laws", quin mal rollo, tot i que no era la meva intenció, pero vaig veure que no estàn per osties els singapurenys.
Sento decepcionar-vos, però finalment no vaig poder trobar el rellotge que buscava, jeje.
Potser no hi diu made in Singapur darrere els rellotges, potser era made in Taiwan, no se, ja me'l compraré en un altre indret.
I això, vam fer el vol pel poble, molt maco, amb els seus campets de golf, els seus rascacels, sky line, m'imagino que ens deurien passejar pel tros més xulo, ens van deixar anar mitja horeta per a que tiressim 4 fotos i ale, un altre cop cap al bus i cap a l'aeroport.

Fotos: Aquestes són les 4 que em van deixar tirar a mi.








Després podria haber tornat una estona mès, peró vaig pensar: "Òscar, no cal que et liis, que ens coneixem, no fos cas que et perdis i se't escapi el vol" i vaig deixar passar les hores, estirat en un sofà del peazo aeoroport que tenen aquesta gent, fins i tot vaig estar un parell d'hores realment perdut per allà dins, jo diria que és com Igualada sencera. Increíble.

Vídeo: Nens de Singapur. Carnaval o uniforme?

Capítol 1; La prèvia

Ha arribat el moment, finalment, i després d'esperar uns quants dies més dels que jo hagués volgut inicio aquest camí, m'en vaig d'excursió que en dic jo.
Queden unes hores per a que surti l'avió i pel meu cap passen moltes coses, ja m'he despedit de tothom, de tot, he arribat a la conclusió que no em molen les despedides, pero ja està fet.
Em va agradar molt compartir amb vosaltres una estona plegats el dissabte passat, moltes gràcies a tots.

M'agradaria explicar-vos quina idea tinc a priori de la meva experiència, es pot dividir en 3 grans blocs:
a) Conèixer un nou món, que ens queda molt llunyà, la seva gent, el seu entorn...
b) Conèixer una llengua anomenada anglesa, si no l'aprenc en un any ja puc plegar.
c) Conèixem a mi mateix coneixent un nou món...
A més a més aprendré arts marcials! si, si .. M'he apuntat a un curs per a que em donèssin el visat d'estudiant per a un any (el de turista només era de 3 mesos).

Són tot d'idees molt subjectives i relatives peró tinc el neguit de fer-ho i juntament amb la meva inquietud m'han empès a desitjar-ho, i em quedaré molt mès tranquil després d'haber-ho fet, o almenys intentat.

En principi, serà un anyet pululant per aquelles terres, però, si tinc por a les nits i no m'hi sento bé, tornaré pel camí per on he vingut i aqui no ha passat res, si tingués moltes ganes de quedar'm-hi a viure per sempre... els mateixos australians s'encarregarien de fotrem fora!

Pensaré molt sovint en tots vosaltres, sou la meva gent i sempre ho sereu, i, estarem en contacte.

Hauré d'anar a fer la maleta, ho estic allargant perquè no se per on començar, de fet vaig intentar fer una llista i nomès em va sortir el neceser i la samarreta del barça! jeje

Una abraçada,
La pròxima vegada us escriuré desde més llunyet.