El 3 de Gener han marxat en David i en Jose cap a Brisbane i d'un dia per l'altre m'he quedat més sol que la una, és una sensació estranya, i és que tot i portar gairebé 3 mesos en aquesta terra encara no havia tingut la sensació d'estar sol, perquè de fet no ho estava, però, evidentment no m'espanta aquesta sensació, vaig venir aquí sol sense saber que em trobaria, és més, m'atrau la idea d'estar sol uns dies.
Passo uns dies tranquils a Cairns, i després de seleccionar entre moltes, moltes ofertes (més de 70) trio una excursioneta cap a la Gran Barrera de Corall, Great Barrier Reef diuen ells i ho escurcen amb les inicials GBR.
És una excursió molt esperada i finalment em decideixo per un veler motoritzat que ens portarà 2 dies i 1 nit a la GBR.
Us el presento amb molt de gust, és diu Rum Runner
Ben d'hora, a les 7 del matí hem d'embarcar (no m'he adormit! jeje), i allà ens hem anat trobant amb els companys d'expedició, teòricament és un veler pensat per 16 clients però sortosament només sóm 7, així que hem estat ben amples.
Un cop de camí a la GBR ens han fet una explicació prèvia pels que no hem fet mai submarinisme ni evidentment tenim cap títol, som 5, i un petit test, ja dins l'aigua, per saber si estem mínimament preparats per fer una immersió com Déu mana, i ... ja estem a l'aigua per fer el nostre bateig!!
Personalment ja trobo que és una autèntica passada la sensació de poder respirar sota l'aigua, però fer-ho per primer cop precisament allà... no hi han paraules, provaré d'anar-ho explicant mica en mica ajudant-me de fotitos.
Comencem a provar tots els estris aquests que ens rodegen i aquí em teniu sense el trasto a la boca i més content que unes pasqües.
I comença l’espectacle, primera immersió, el monitor i 3 més apart de jo, ens endinsem al mar del corall i sembla com estar en un somni, per sort, o per desgràcia no és pot parlar sota l’aigua perquè sinó només sentiríem: “Uauuu”, corall per tot, peixos i més peixos de tots tamanys i colors ens venen a dir: “Hola! Benvinguts a casa nostra”
Malauradament sota l’aigua tampoc em puc fregar els ulls! L’únic que em “deixen” fer és posar-me les mans al cap i això faig tot sovint!
El coneixeu aquest? És en Nemo!! (Toni Samus). No ha costat pas tant de trobar, li encanta refregar-se a la seva planta.
20 minuts d’immersió i 10 metres de profunditat màxima, han estat una molt bona manera de batejar-se!
Ja estic neguitós per fer la segona!!
Ens donen de dinar i jo aprofitaré per donar-vos alguna dada més sobre aquesta meravella que és la GBR.
Sabíeu que és l’únic element natural visible des de l’espai? (són 2.000 km de barrera!)
Sabíeu que el corall creix a una velocitat de 1 mil·límetre l’any? Imagineu els anys i panys que porta aquí creixent.
I ara no m’enrotllo més, segona immersió, aquest cop només som el monitor i 2 més, ell és el que porta la càmera i jo ja m’he pensat una fotito per ensenyar als peixos quin és l’equip de moda al món sencer!!
Visca el Barça!! Aquí i a la Xina popular!! jaja
I després d’aquest petit incís tornem-hi, us recordeu el tros de la cançó de “Bola de drac” quan diu: “És un món d’encís un país encantat...” Alguna cosa així es això, definitivament un altre món davant dels meus ulls.
La càmera pot captar gran part de l’esplendor però li falta una mica de profunditat de camp i evidentment vista perifèrica, tot i així, una idea si que pot donar.
Donant gràcies altre cop!
I és que tal i com deia la meva Abuelita: “De buen nacido és ser agradecido”.
Aquesta vegada això ha durat 30 minuts i em baixat altre cop fins a 10 metres.
I per avui ja s’han acabat les immersions, pujem al veler, comentem, ara si amb paraules, tot el que hem vist, encara tenim tots plegats els ulls com taronges i després encara ens deixen una horeta per fer snorquel que evidentment no desaprofito per posar-me les botes i menjar-m’ho tot mirant, mirant i mirant.
Arriba l’hora de sopar, tot el menjar molt bo, estava tot inclòs dins el preu inicial. Bona companyia i també bona tripulació, súper ben atesos.
Posta de sol xulísima
Al fer-se fosc ens fan una explicació del que és la GBR i de com l’escalfor del planeta juntament amb un increment de l’acidesa de l’aigua l’estan malmetent a un ritme esfereïdor.
No sé si ens dramatitzaven més del compte però el que ens ho explicava li donava una vida de no més de 20 anys.
Després ens han presentat a cada un dels diferents peixos com si d’artistes de cine es tractessin i em fet jocs i em passat una bona estona, evidentment el pitjor nivell d’anglès de tot el veler, sabeu qui el té, no? A vegades no m’entero del que parlen, però,... i q? N’estic aprenent i el fet d’haver-se de comunicar si o si amb anglès és una bona cosa per a mi.
Anem a dormir, tenim cadascú el seu camarot però fa una nit perfecte, així que agafem els matalassos i ens fiquem tots a dormir a coberta on ens espera un cel molt xulo!
Llàstima que no superava al de Fraser Island! Però no per això deixava de ser una nit molt especial a alta mar, i mirant cap amunt, en silenci, inevitablement el cap viatja i pensa altre cop en la meva gent. I es que.... esteu molt lluny!
En fi....bona nit que demà serà un altre dia!
Uepaa!! Ja sóc aquí! Bon dia! Esmorzar i.....
3a immersió!! Ole ole
Aquesta foto m’agrada molt, ja tinc pose de submarinista i és pot apreciar el signe universal amb els dits, que significa que tot va correctament! Vamos que si va correcte!!
Aprofito per saludar dos afeccionats al submarinisme: El meu cosí Carles Ribera i al meu amic Isra; “Nens, alguna tarda que tingueu festa feu el favor de fer una passejada per aquí”.
I es que en qualsevol moment et pots trobar sobre el teu cap amb una tortuga marina! En 2 palabras: “Im-presionante!”
Si alguna cosa et fa gràcia t’hi acostes! (sense tocar)
I es que bussejant m’he adonat que és el primer cop on em puc moure lliurement en les 3 dimensions (dalt/baix, esquerre/dreta i davant/darrere), una sensació molt especial.
I de cop i volta ens trobem, amb el que per a mi ha estat la joia de la corona! Costa una mica d’apreciar, sabeu què és? Jeje Una petxina gegant! Feia més d’un metre i era centenària! A la foto feia cara d’espantat perquè tenia por de quedar-me a dins tancat, aquesta rodona és per on respira!
S’acaba la tercera immersió! 30 minuts i 12 metres de profunditat (màxim permès per a principiants), i ja em començo a posar trist perquè només me’n queda una! Una altra estona de snorquel i.. a per la 4rta i última!
En un nou paratge anomenat Fantasia.
A les fotos només és veuen 4 o 5 metres de distància però allà hem tingut una visió extraordinària 15-20 metres!
Perquè us feu una idea la profunditat d’aquestes aigües va entre 10-20 metres i hi ha com muntanyes de corall que arriben fins a mig metre de la superficie.
Aquesta última immersió ja vaig sol amb el monitor i és molt molt xula, passant per passadissos estrets.
Jugant amb uns “bichus” molt curiosos
I això ja s’acaba 30 minuts més, 12 metres altre cop i a despertar del somni i a tornar a viure fora de l’aigua.
Potser m’he fet pesat utilitzant adjectius d’admiració però creieu-me que no n’hi ha per menys!
Una molt bona experiència i a més rodejat, altre cop, de molt bona gent, us presento la “troupe”.
Una parella d’indis que viuen a USA, una alemanya, una americana, un holandès, un anglès i un català, capitanejats per un australià!
La resta de la setmana la vaig passar tranquilament per Cairns, dormint en habitacions de 10 persones en albergs i pensant en els propers destins, la primera intenció era passar-me per Papua Nova Guinea, però a tothom que li comentava m’ho desaconsellava, em deien que és mengen les persones allà! El Ministeri d’Exteriors també en desaconsella la visita, així que no hi vaig anar!
I es que bussejant m’he adonat que és el primer cop on em puc moure lliurement en les 3 dimensions (dalt/baix, esquerre/dreta i davant/darrere), una sensació molt especial.
I de cop i volta ens trobem, amb el que per a mi ha estat la joia de la corona! Costa una mica d’apreciar, sabeu què és? Jeje Una petxina gegant! Feia més d’un metre i era centenària! A la foto feia cara d’espantat perquè tenia por de quedar-me a dins tancat, aquesta rodona és per on respira!
Una altra foto, a veure si ho veieu millor
S’acaba la tercera immersió! 30 minuts i 12 metres de profunditat (màxim permès per a principiants), i ja em començo a posar trist perquè només me’n queda una! Una altra estona de snorquel i.. a per la 4rta i última!
En un nou paratge anomenat Fantasia.
A les fotos només és veuen 4 o 5 metres de distància però allà hem tingut una visió extraordinària 15-20 metres!
Perquè us feu una idea la profunditat d’aquestes aigües va entre 10-20 metres i hi ha com muntanyes de corall que arriben fins a mig metre de la superficie.
Aquesta última immersió ja vaig sol amb el monitor i és molt molt xula, passant per passadissos estrets.
Jugant amb uns “bichus” molt curiosos
I això ja s’acaba 30 minuts més, 12 metres altre cop i a despertar del somni i a tornar a viure fora de l’aigua.
Potser m’he fet pesat utilitzant adjectius d’admiració però creieu-me que no n’hi ha per menys!
Una molt bona experiència i a més rodejat, altre cop, de molt bona gent, us presento la “troupe”.
Una parella d’indis que viuen a USA, una alemanya, una americana, un holandès, un anglès i un català, capitanejats per un australià!
La resta de la setmana la vaig passar tranquilament per Cairns, dormint en habitacions de 10 persones en albergs i pensant en els propers destins, la primera intenció era passar-me per Papua Nova Guinea, però a tothom que li comentava m’ho desaconsellava, em deien que és mengen les persones allà! El Ministeri d’Exteriors també en desaconsella la visita, així que no hi vaig anar!
Però buscant vols econòmics en vaig trobar un per Bali (Indonesia) i sense pensar-m’ho dues vegades...cap a Bali falta gent, però això serà en la propera edició de “Pululant”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada