dilluns, 2 de febrer del 2009

Pululant II (Whitsundays Island, Wallaman Falls, Cairns...)

Segona part del viatge per la costa est australiana.
Del 23 de Desembre al 2 de Gener del 2009.
Situació dins del mapa, visites a Whitsundays Island, Wallaman Falls, i després de més de 2.000 kms arribada al nostre destí; Cairns.
Coincidim amb dates significatives com són el Nadal i el cap d'any.
Caguem el tió, fem soparets i ens menjem el raïm.

Salutacions!
Comença la segona entrega de "pululant" abans de res, us situaré una mica dins d'Austràlia, perdoneu per no haver-ho fet abans!
El viatge aquest és desenvolupa a la meitat nort de la costa Est, podeu mirar el mapa i llegir la llegenda per fer-vos una idea més clara!

Aquesta ruta va ser feta des del 18 de Desembre del 2008 al 2 de Gener del 2009, al capítol anterior hem arribat fins a Fraser Island, en aquest viatjarem fins a Cairns.




Ja ens hem situat una mica, no?

Després d'encara estar fregant-nos els ulls de la visita a Fraser Island continuem cavalcant la nostra furgoneta per l'autopista paral·lela a la costa. Curiosament en cap moment podem veure la platja, l'autopista està com uns kms a l'interior, no hi ha massa trànsit i la carretera es bona, tot i que més que autopista a mi em recorda a l'eix Transversal, sense mitjana, ara un carril, ara dos, però tot correcte, no gasten peatges aquí i mica en mica comencem a dominar la "frago".



Una de les avanatatges d'anar per terra és que pots veure en tot moment el teu entorn, veus com va canviant el paisatge, et notes amb sintonía amb la terra.

Un dels inconvenients es que sues cada km! (35 graus, sense aire acondicionat i anem 3 al davant apretadets).


Pujant pujant arribem a Rockhampton, la terra on hi ha més bestiar de tota Australia i per tant terra de carn.



Nosaltres com que no ens ho creiem, parem a comprovar-ho; ens fotem 500 grams de carn per cap, a més ens la serveixen totalment crua en una llosa on tu mateix te la vas fent al teu gust, molt interessant i un gran estalvi en cuiners!



Veus Mama com menjo bé? Ja t'ho deia jo!

I sense perdre més temps seguim pujant fins a Arlie Beach, punt d'origen del ferry de la que ha de ser la nostra propera excursió a Whitsundays Island.

Però....que pasa? Ah? Avui es 24 de Desembre i ho celebrem amb... els nostres companys de 4x4 de Fraser Island! Increïble però ens tornem a trobar tots 8 de casualitat 1000 kilómetres més amunt!

Aquí estem tots fent la "Nochebuena".





I ja que hi ha tantes nacionalitats aprofitem per fer un vídeo nadalenc internacional (perdoneu per la qualitat)












Després de passar un Nadal realment molt diferent, per St Esteve ens en anem d'excursió cap a les Whitsundays Islands!


Dins la gran varietat d'ofertes de ferris i demès ens decidim a contractar una excursió d'un sol dia, sense cap nit, però amb una barca ràpida que ens permetrà veure els millors paratges de la regió.


La primera parada no decepciona gens ni mica, ens porten directe a la platja de Whiteheaven considerada una de les millors del món. Flipant!



Aquest power ranger és el menda, al haver-hi meduses mortals et fan protegir amb una espècie de neoprè molt finet (la veritat és que no calia, però clar, et diuen que hi ha meduses que et poden matar i t'espantes). Però només una persona a l'any mor a Australia per culpa de les meduses.

La platja aquesta és molt bèstia plena de llum i de color, de peixos i de gent, plena de tot.

És tant maca que resulta que els 3 magnifics ens hem passat de l'hora acordada amb la nostra llancha, creue'm l'illa a peu (5 minuts) i veiem com la nostra barca amb els altres 20 turistes està marxant mar endins, ens mirem els uns als altres entre rient i plorant i ens quedem empanats mirant com s'en va. "No pot ser!"

Llavors en José té la brillant idea: "¿Y si levantamos los brazos y les chillamos?" En David diu: "Si hombre, tu estas flipando, al igual nos oyen".

Finalment ens decidim a provar-ho i..... funciona! Ens venen a rescatar! Ens foten una "bulla" de por, per sort no l'entenem massa, nomès entenem que no estem sols al mòn i tal.

Demanem disculpes, bufem alleugats i ... al ataque again!

La següent parada ja és per dinar, ens porten a una illeta i ens treuen un dinar la mar de bo, rollo self service...



Tal i com es pot veure el color de l'aigua és increïblement atractiu i des d'aquests llocs, en moments de pau silenciosa és fàcil que el cap vagi a mil per hora, ràpidament volo cap a Catalunya imaginant-me compartint aquests moments amb tota la meva gent.


Aquí va un video del nostre menjador per un dia.









Després de dinar ens porten a un altre indret i ens donen tots els estris per fer snorquel (bucejar sense bombona, és a dir per la superficie, les ulleres i el tubo vamos!)

A vegades m'explico com el cul! jaja

Doncs això, fem un snorquel que no sabria com definir-lo, es ficar el cap a l'aigua i veure en un moment que t'acompanyen milers i milers i milers d'èssers vius.

Buaaaaa!! Va ser una real llàstima que no anèssim equipats amb càmara aquàtica, sinó ens haguèssim fotut les botes de fer fotos a peixets, peixos i peixots tan grans com nosaltres!

És dificil d'explicar però hi havia peixos per tot arreu (a mès els de la barca els havien tirat menjar), amb una aigua super neta i transparent ens va passar el temps volant, bucejant amb la boca oberta casi! Preciós!

Fins i tot es podia veure alguna cosa de corall (és un dels límits de la gran barrera de corall), en fi, espectacular!

Desprès d'una hora ens van portar en una altre lloc a fer el mateix una altra horeta, almenys hem pogut compartir entre nosaltres 3 aquests moments realment únics.

Inevitablement és hora de tornar a terra ferma i pel camí és fàcil somriure, mirar al teu voltant i dir dins teu: "Gràcies".

Aquí un altre video "surcant" l'Oceà Pacífic sur i sentint el vent a la cara.









I tornem-hi, un altre cop amb la nostre furgo, amb la que anem establint una relació, comencem a parlar amb ella i ens respon i tot, forma part de nosaltres, la tractem molt bé i ella també molt bé a nosaltres.

Durant tot el viatge parem a dormir a diferents càmpings, és el millor per poder fer servir lavabos, dutxes...

A mès també la majoria de càmpings aquí estàn equipats amb cuines i fins i tot neveres, i ens va millor a l'hora de cuinar que el camping gas de la "frago".

Un dels àpats del dia el fem de restaurant i l'esmorzar i normalment el sopar ens el cuinem nosaltres.

I puja que pujaràs arribem al següent destí, gens turístic, però no menys decebedor, Wallaman Falls, unes cascades molt animals a 50 kms de la costa, us paso la informació en anglès.











I us presento a les cascadetes, és com la Fou de Tous però diguem-ne que una mica més gran.










268 metres de caiguda que ens deixa perplexes, a mès hem enganchat la temporada humida quan el riu baixa més ple, després d'uns minuts d'observació decidim baixar fins al peu fent un treking d'un parell d'hores.




En un entorn privilegiat, envoltats de pau i natura la mega cascada sembla caure a càmera lenta. Fantàstica!




Vídeo de la vista des de baix














I en la següent foto... Quanta bellesa!! (ho dic per la cascada, eh?) jeje





Pel mateix camí pel que hem baixat (un camí molt xulo) pujem i després d'una bona estona i una més que respectable suadeta ens tornem a enfliar al nostre vehicle.



A veure què diuen aquesta gent?









Siii! Després de 14 dies i més de 2.000 kms arribem al nostre destí Cairns, però amb l'embranzida que portem ens passem de llarg (expressament), per anar un poble molt xulo anomenat Port Douglas.


A mesura que hem anat avançant cap al Nord ens hem anat trobant amb les platges tancades, degut a la presència de meduses i de "suposats" cocodrils, hi dic suposats perquè no en vam veure cap!




Però es curiós i toca una mica els nassos que al mig de l'estiu no et puguis banyar a Austràlia (la part nort) i tot i que ja ho sabiem, no ens pensàvem pas que fos tant estricte, però no vam trobar absolutament ningú banyant-se i nosaltres no vam voler ser els primers en fer-ho!


Alguns pobles el que fan és protegir un tros de platja dels enemics invasors.




Encara una mica més al nord hi ha cap Tripulació, una regió en la que has de creuar un riu amb un ferry si hi vols accedir! Vam fer una visita digne de la película Jurasic Park (però sense dinosaures). Boscos super frondosos que es menjàven un camí ple de desnivells i tortuós.

És una terra on la selva es troba amb el mar per dir-se bon dia o prendre un café!

Allà ens vam trobar amb unes platges super verges com aquesta







Tornant ens trobem amb panoràmiques de foto! jeje




I ara si!! Per fi a Cairns! És una ciutat força gran on observem per primer cop una densitat important de gent aborigen (no més del 15%), i és una ciutat que també te la seva piscineta davant el mar (és pot veure al fons).








Cairns en si no té res d'extraordinari, però és una de les ciutats més turístiques d'Austràlia. Sabeu perquè?

És la ciutat més propera al millor tram de la Gran Barrera de Corall, jeje

Però aquesta part la deixarem per la següent edició de "pululant".




Seguim fruint de Cairns i d'aquestes dates especials! (Fes click al play)








Inevitables moments de reflexió envoltats de molt bona gent, gràcies José i David per aquests dies amb vosaltres, se'ns dubte els recordaré durant molts i molts anys, gràcies fragoneta per haver-nos portat a "puestu"!


Però encara ens queda una última sorpresa! El dia 31 de Desembre, vam fer com una combinada entre caga tió i amic invisible (si es pot dir amic invisible entre 3 persones), ja que si A li regala a B, B a C i C a A, però si A li regala a C, llavors C a B i B a A! jaja (ja porto masses hores esribint i no se ben bé el que em dic).

Us presento el tió australià (tovallola, mocador, paper de WC i imaginació) És boníssim!










I la cagada! El José (Madrid) no l'havia cagat en sa vida, però ho va fer prou bé!











Després d'obrir el nostres "regalitus" ens en vam anar a mirar el tradicional castell de focs de cap d'any (és millor el de la Festa Major d'Igualada!), i allà assegudets a la platjeta va ser on ens vam menjar el raïm i vam entrar al 2009!!



Bon any people!!!!

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Hola wapo!! deu ni do lo bé que te'n surts. M'alegro molt que ho pugui aprofitar bé i que t'envoltis de bona gent. M'ho he passat molt bé llegint el "pululant". Avui aprofito per felicitar-te en el dia del teu sant: FELICITATS!! UNA ABRAÇADA MOLT FORTA I CUIDA'T MOLT!! (JA SÉ QUE HO FAS!!)

jOAN I Eva

Anònim ha dit...

Moltes felicitats! Veig que estàs disfrutant molt, és envejable i fas delir. Guarda totes les vivències i cada un dels racons que dia a dia vas descobrint! Gràcies per aquest blog, el tinc a "mis favoritos" i em serveix per anar-te controlant a distància (i pensant que jo també hi soc). Has rebut el regal de reis del teu cosí invisible?
Molts petons, cuida't
Xus i Pepe

Unknown ha dit...

Que gran el tió australià!... i què gran la llancha fent mitja cua per rescatar-vos!!


salut Trus!

j

Anònim ha dit...

ueeee increïble tot! molt bé xermà!
segur que ets feliç...la òstia el tió jajaja a veure si ens expliques què tal l'anglès, que en un video se't sent parlar-ho i tot!

una abraçada!

Marc

Anònim ha dit...

Nen, ja vas amb compte amb els incendis? No hauràs sigut tu, oi?