Pululant IV (Bali, (Indonesia))

Canviaré una mica el sistema perquè em passen més coses de les que tinc temps d'explicar, així que hi haurà moltes fotos i poques paraules, ok?
Serà format album de fotos.

A veure si em poso el dia i us hi poso a vosaltres!

Bali, del 10 al 17 de Gener del 2009

Tal com vaig arribar ja m'en volia tornar, a l'aeroport em van voler astillar uns taxistes pero per sort ja conexia el preu oficial i no em vaig deixar, pero ja no començàvem bé!

Cotxes, motos per tot arreu, pitos, tràfic caòtic... a part arribada a les 11 de la nit sense tenir hotel reservat! Jo ja estava dels nervis, però finalment tot va anar bé i em vaig allotjar a Kuta, la ciutat turística per excel·lència de Bali.

Platja de Kuta, normaleta i força bruta, pero hi havia molts balinesos treballant per netejar-la.

A Kuta es on hi va haver el sagnant atemptat que va deixar més de 200 morts al 2002, materialitzat per Al-Qaeda. Aquesta plaça és on hi havia la discoteca que va volar pels aires, l'actual monument es va fer en homenatge a les víctimes.

Fa respecte imaginar-ho, hi ha tots els noms al marbre negre, la gran majoria australians. Aquest fet els va fer perdre molt turisme que mica en mica l'han recuperat i evidentment ells són els primers en rebutjat tot tipus de terrorisme, en van ser els més perjudicats.

La major part dels dies els vaig passar a Kuta, vaig dormir totes les nits en un hotelet molt bé de preu, perquè si alguna cosa té Bali, es que tot està tiradíssim de preu!

Alguns preus traduïts en Euros:

Habitació: 9 € x nit

Dinar copiòs: 5 € tot inclòs.

Massatge: 3 € una hora, me'n vaig fer un cada dia! jaja Però per les ments més brutes aclariré que nomès eren massatges!

Lloguer moto: 2 € x dia

Lloguer cotxe amb xòfer: 15 € x dia, dividit entre 5 persones: 3€

Para todo lo demàs..... ara no faré publicitat gratuïta i castigaré d'aquesta manera als centenars de milers de lectors!

De viatge pel sud de l'illa. Fantàstica platja.

Això son les ofrenes que els Balinesos fan als seus Déus, són molt creients!

Vam llogar un cotxe amb xòfer amb uns suecs que vaig coneìxer i vam anar a voltar-la una mica.

Cases i boscos que es volen banyar.

Bali és terra de micos, estàn per tot arreu, aquest s'hi va ficar bé.

Reportatge personal

Aquí em vaig trobar amb el vigilant de l'illa.

Més micos, sembla un national geographic!

Erosió.

Penyasegats.

Je, je Pensàveu que no arribaria el moment? Finalment ja soc surfer!!

Pels que hagi pogut enganyar, us paso la solució de l'enigma! jeje

I es que Bali és terra de surf! De fet, vaig conèixer molts surferos d'aquests que ho han deixat tot pel surf, que la seva vida no té sentit sense el surf...

Jo vaig surfejar 3 dies i tot i que vaig evolucionant, encara no domino, es que, és molt dificil!

Visita a un temple i més micos! Em van fer ficar aquest drap que ara no se com es diu.

El temple és allò que es veu tant petit allà dalt.

L'entorn fantàstic.

El temple res de l'altre món.

Aquest tenia gana.

Micos i miques!

Us presento el meu veí de l'hotel, vam portar-nos molt bé, es diu Daniel i es suec.

Per allà a Kuta passava els dies ben relaxat, la por inicial mica en mica es va anar esvaïnt i dia que passava dia que em trobava més cómode entre els balinesos, són una mica pesadets...ja que t'intenten vendre tot i més, cridan-te pel carrer a l'estil:

-"Hello boss"

-"transport, transport" impressionant com et segueixen els taxistes, et busquen ells a tu, n'haurien d'aprendre els de barcelona!

-"Boss! rum rum?"

-"My friend, the best price for you!"

-"Massage, massage"

Al principi et rallen però desprès forma part de l'entorn, els somrius i continues caminant.

De fet, els pocs que vaig conèixer em van semblar gent honesta i amable que saben que han de cuidar al turista perquè viuen de nosaltres, llàstima que, com a tot arreu, un molt petit percentatge en pugui embrutar la imatge de Bali intentant enganyar.

Kuta desde el cotxe

Durant els deis que estava per allà de cop i volta es possava a ploure d'una manera que no havia vist mai, queien litres i litres en pocs minuts, tot s'inundava, marxava la llum, però allà tothom feia vida normal, però sense exagerar us diré que 2 o 3 dies tornava a casa caminant amb 2 pams d'aigua a tot arreu, la veritat es que jo ho trobava fins i tot divertit.

Excursió cap al Nord, zona molt més salvatge.

Impressionant com aprofiten la muntanya.

Una mica de zoom.

Una mica més! A Bali les dos principals fonts de riquesa són el turisme i l'agricultura.

Si a les muntanyes fan camps d'arròs...evidentment sinò hi ha desnivell....més camps d'arròs!

Aquesta excursioneta la vaig fer tot solet, vaig llogar una motino i al més pur estil Castells, anava recorrent tota carretera que se'm posava per davant, al principi estava una mica cagat pel tràfic i tal, però de seguida agafes confiança.

Aquesta foto es la meva preferida! Gasolineres de Bali! Brutal! Gasolina en ampolles d'Absolut Vodka!

Aprofitant els baixos preus vaig entrar al joc del regateix amb els venedors dels carrers, és bastant diverit, només em vaig comprar alguna samarreta, unes ulleres de sol i .... un rellotge! jeje per fi 3 mesos i mig després d'arribar! Al final era made in Indonesia.

I aqui em teniu amb el meu amic que vaig fer a l'hotel en Guayan, molt amable, em va cuidar molt bé i fins i tot em va portar a l'aeroport l'últim dia.

Al final em va fer molta peneta marxar ja que em va donar la sensació que em quedaven moltes coses per veure, si avui hagués de tornar-hi segurament ho faria diferent i faria un "tour" per la illa a dalt d'una motino i canviant de ciutat cada dia.

Però estic molt content d'haber descobert un altre indret desconegut, diferent a tot, i molt autèntic.

Pròxim episodi: Outback (desert) amb Uluru, i Kings Canyon, altre cop a Austràlia.

Pululant III (Gran Barrera de Corall)

Em quedo solet, i passo 2 dies i 1 nit a la Gran Barrera de Corall, considerada i amb raó una de les 7 meravelles naturals del món, m'inicio en el món del submarinisme, 4 immersions, i flipo una vegada rere l'altre. Aquest cop tinc fotos de sota l'aigua! Setmana del 3 al 10 de Gener del 2009.

El 3 de Gener han marxat en David i en Jose cap a Brisbane i d'un dia per l'altre m'he quedat més sol que la una, és una sensació estranya, i és que tot i portar gairebé 3 mesos en aquesta terra encara no havia tingut la sensació d'estar sol, perquè de fet no ho estava, però, evidentment no m'espanta aquesta sensació, vaig venir aquí sol sense saber que em trobaria, és més, m'atrau la idea d'estar sol uns dies.

Passo uns dies tranquils a Cairns, i després de seleccionar entre moltes, moltes ofertes (més de 70) trio una excursioneta cap a la Gran Barrera de Corall, Great Barrier Reef diuen ells i ho escurcen amb les inicials GBR.

És una excursió molt esperada i finalment em decideixo per un veler motoritzat que ens portarà 2 dies i 1 nit a la GBR.
Us el presento amb molt de gust, és diu Rum Runner

Ben d'hora, a les 7 del matí hem d'embarcar (no m'he adormit! jeje), i allà ens hem anat trobant amb els companys d'expedició, teòricament és un veler pensat per 16 clients però sortosament només sóm 7, així que hem estat ben amples.
Un cop de camí a la GBR ens han fet una explicació prèvia pels que no hem fet mai submarinisme ni evidentment tenim cap títol, som 5, i un petit test, ja dins l'aigua, per saber si estem mínimament preparats per fer una immersió com Déu mana, i ... ja estem a l'aigua per fer el nostre bateig!!
Personalment ja trobo que és una autèntica passada la sensació de poder respirar sota l'aigua, però fer-ho per primer cop precisament allà... no hi han paraules, provaré d'anar-ho explicant mica en mica ajudant-me de fotitos.

Comencem a provar tots els estris aquests que ens rodegen i aquí em teniu sense el trasto a la boca i més content que unes pasqües.

I comença l’espectacle, primera immersió, el monitor i 3 més apart de jo, ens endinsem al mar del corall i sembla com estar en un somni, per sort, o per desgràcia no és pot parlar sota l’aigua perquè sinó només sentiríem: “Uauuu”, corall per tot, peixos i més peixos de tots tamanys i colors ens venen a dir: “Hola! Benvinguts a casa nostra”

Malauradament sota l’aigua tampoc em puc fregar els ulls! L’únic que em “deixen” fer és posar-me les mans al cap i això faig tot sovint!
El coneixeu aquest? És en Nemo!! (Toni Samus). No ha costat pas tant de trobar, li encanta refregar-se a la seva planta.

I aquest altre té cara de “bonachón”, em va caure molt bé i aquí on el veieu fa 1 metre de llarg.

20 minuts d’immersió i 10 metres de profunditat màxima, han estat una molt bona manera de batejar-se!
Ja estic neguitós per fer la segona!!
Ens donen de dinar i jo aprofitaré per donar-vos alguna dada més sobre aquesta meravella que és la GBR.
Sabíeu que és l’únic element natural visible des de l’espai? (són 2.000 km de barrera!)
Sabíeu que el corall creix a una velocitat de 1 mil·límetre l’any? Imagineu els anys i panys que porta aquí creixent.
I ara no m’enrotllo més, segona immersió, aquest cop només som el monitor i 2 més, ell és el que porta la càmera i jo ja m’he pensat una fotito per ensenyar als peixos quin és l’equip de moda al món sencer!!
Visca el Barça!! Aquí i a la Xina popular!! jaja

I després d’aquest petit incís tornem-hi, us recordeu el tros de la cançó de “Bola de drac” quan diu: “És un món d’encís un país encantat...” Alguna cosa així es això, definitivament un altre món davant dels meus ulls.

La càmera pot captar gran part de l’esplendor però li falta una mica de profunditat de camp i evidentment vista perifèrica, tot i així, una idea si que pot donar.
Donant gràcies altre cop!

I és que tal i com deia la meva Abuelita: “De buen nacido és ser agradecido”.

Aquesta vegada això ha durat 30 minuts i em baixat altre cop fins a 10 metres.
I per avui ja s’han acabat les immersions, pujem al veler, comentem, ara si amb paraules, tot el que hem vist, encara tenim tots plegats els ulls com taronges i després encara ens deixen una horeta per fer snorquel que evidentment no desaprofito per posar-me les botes i menjar-m’ho tot mirant, mirant i mirant.
Arriba l’hora de sopar, tot el menjar molt bo, estava tot inclòs dins el preu inicial. Bona companyia i també bona tripulació, súper ben atesos.
Posta de sol xulísima

Al fer-se fosc ens fan una explicació del que és la GBR i de com l’escalfor del planeta juntament amb un increment de l’acidesa de l’aigua l’estan malmetent a un ritme esfereïdor.
No sé si ens dramatitzaven més del compte però el que ens ho explicava li donava una vida de no més de 20 anys.
Després ens han presentat a cada un dels diferents peixos com si d’artistes de cine es tractessin i em fet jocs i em passat una bona estona, evidentment el pitjor nivell d’anglès de tot el veler, sabeu qui el té, no? A vegades no m’entero del que parlen, però,... i q? N’estic aprenent i el fet d’haver-se de comunicar si o si amb anglès és una bona cosa per a mi.
Anem a dormir, tenim cadascú el seu camarot però fa una nit perfecte, així que agafem els matalassos i ens fiquem tots a dormir a coberta on ens espera un cel molt xulo!
Llàstima que no superava al de Fraser Island! Però no per això deixava de ser una nit molt especial a alta mar, i mirant cap amunt, en silenci, inevitablement el cap viatja i pensa altre cop en la meva gent. I es que.... esteu molt lluny!
En fi....bona nit que demà serà un altre dia!
Uepaa!! Ja sóc aquí! Bon dia! Esmorzar i.....
3a immersió!! Ole ole
Aquesta foto m’agrada molt, ja tinc pose de submarinista i és pot apreciar el signe universal amb els dits, que significa que tot va correctament! Vamos que si va correcte!!

Aprofito per saludar dos afeccionats al submarinisme: El meu cosí Carles Ribera i al meu amic Isra; “Nens, alguna tarda que tingueu festa feu el favor de fer una passejada per aquí”.
I es que en qualsevol moment et pots trobar sobre el teu cap amb una tortuga marina! En 2 palabras: “Im-presionante!”

I quan et canses de mirar amunt, mires avall

Si alguna cosa et fa gràcia t’hi acostes! (sense tocar)

I es que bussejant m’he adonat que és el primer cop on em puc moure lliurement en les 3 dimensions (dalt/baix, esquerre/dreta i davant/darrere), una sensació molt especial.
I de cop i volta ens trobem, amb el que per a mi ha estat la joia de la corona! Costa una mica d’apreciar, sabeu què és? Jeje Una petxina gegant! Feia més d’un metre i era centenària! A la foto feia cara d’espantat perquè tenia por de quedar-me a dins tancat, aquesta rodona és per on respira!

Una altra foto, a veure si ho veieu millor

S’acaba la tercera immersió! 30 minuts i 12 metres de profunditat (màxim permès per a principiants), i ja em començo a posar trist perquè només me’n queda una! Una altra estona de snorquel i.. a per la 4rta i última!
En un nou paratge anomenat Fantasia.

A les fotos només és veuen 4 o 5 metres de distància però allà hem tingut una visió extraordinària 15-20 metres!
Perquè us feu una idea la profunditat d’aquestes aigües va entre 10-20 metres i hi ha com muntanyes de corall que arriben fins a mig metre de la superficie.
Aquesta última immersió ja vaig sol amb el monitor i és molt molt xula, passant per passadissos estrets.

Jugant amb uns “bichus” molt curiosos

I fent carreres amb els peixos! Jeje Aquest em va guanyar!

I això ja s’acaba 30 minuts més, 12 metres altre cop i a despertar del somni i a tornar a viure fora de l’aigua.

Potser m’he fet pesat utilitzant adjectius d’admiració però creieu-me que no n’hi ha per menys!
Una molt bona experiència i a més rodejat, altre cop, de molt bona gent, us presento la “troupe”.

Una parella d’indis que viuen a USA, una alemanya, una americana, un holandès, un anglès i un català, capitanejats per un australià!

La resta de la setmana la vaig passar tranquilament per Cairns, dormint en habitacions de 10 persones en albergs i pensant en els propers destins, la primera intenció era passar-me per Papua Nova Guinea, però a tothom que li comentava m’ho desaconsellava, em deien que és mengen les persones allà! El Ministeri d’Exteriors també en desaconsella la visita, així que no hi vaig anar!

Però buscant vols econòmics en vaig trobar un per Bali (Indonesia) i sense pensar-m’ho dues vegades...cap a Bali falta gent, però això serà en la propera edició de “Pululant”.

Pululant II (Whitsundays Island, Wallaman Falls, Cairns...)

Segona part del viatge per la costa est australiana.
Del 23 de Desembre al 2 de Gener del 2009.
Situació dins del mapa, visites a Whitsundays Island, Wallaman Falls, i després de més de 2.000 kms arribada al nostre destí; Cairns.
Coincidim amb dates significatives com són el Nadal i el cap d'any.
Caguem el tió, fem soparets i ens menjem el raïm.

Salutacions!
Comença la segona entrega de "pululant" abans de res, us situaré una mica dins d'Austràlia, perdoneu per no haver-ho fet abans!
El viatge aquest és desenvolupa a la meitat nort de la costa Est, podeu mirar el mapa i llegir la llegenda per fer-vos una idea més clara!

Aquesta ruta va ser feta des del 18 de Desembre del 2008 al 2 de Gener del 2009, al capítol anterior hem arribat fins a Fraser Island, en aquest viatjarem fins a Cairns.




Ja ens hem situat una mica, no?

Després d'encara estar fregant-nos els ulls de la visita a Fraser Island continuem cavalcant la nostra furgoneta per l'autopista paral·lela a la costa. Curiosament en cap moment podem veure la platja, l'autopista està com uns kms a l'interior, no hi ha massa trànsit i la carretera es bona, tot i que més que autopista a mi em recorda a l'eix Transversal, sense mitjana, ara un carril, ara dos, però tot correcte, no gasten peatges aquí i mica en mica comencem a dominar la "frago".



Una de les avanatatges d'anar per terra és que pots veure en tot moment el teu entorn, veus com va canviant el paisatge, et notes amb sintonía amb la terra.

Un dels inconvenients es que sues cada km! (35 graus, sense aire acondicionat i anem 3 al davant apretadets).


Pujant pujant arribem a Rockhampton, la terra on hi ha més bestiar de tota Australia i per tant terra de carn.



Nosaltres com que no ens ho creiem, parem a comprovar-ho; ens fotem 500 grams de carn per cap, a més ens la serveixen totalment crua en una llosa on tu mateix te la vas fent al teu gust, molt interessant i un gran estalvi en cuiners!



Veus Mama com menjo bé? Ja t'ho deia jo!

I sense perdre més temps seguim pujant fins a Arlie Beach, punt d'origen del ferry de la que ha de ser la nostra propera excursió a Whitsundays Island.

Però....que pasa? Ah? Avui es 24 de Desembre i ho celebrem amb... els nostres companys de 4x4 de Fraser Island! Increïble però ens tornem a trobar tots 8 de casualitat 1000 kilómetres més amunt!

Aquí estem tots fent la "Nochebuena".





I ja que hi ha tantes nacionalitats aprofitem per fer un vídeo nadalenc internacional (perdoneu per la qualitat)












Després de passar un Nadal realment molt diferent, per St Esteve ens en anem d'excursió cap a les Whitsundays Islands!


Dins la gran varietat d'ofertes de ferris i demès ens decidim a contractar una excursió d'un sol dia, sense cap nit, però amb una barca ràpida que ens permetrà veure els millors paratges de la regió.


La primera parada no decepciona gens ni mica, ens porten directe a la platja de Whiteheaven considerada una de les millors del món. Flipant!



Aquest power ranger és el menda, al haver-hi meduses mortals et fan protegir amb una espècie de neoprè molt finet (la veritat és que no calia, però clar, et diuen que hi ha meduses que et poden matar i t'espantes). Però només una persona a l'any mor a Australia per culpa de les meduses.

La platja aquesta és molt bèstia plena de llum i de color, de peixos i de gent, plena de tot.

És tant maca que resulta que els 3 magnifics ens hem passat de l'hora acordada amb la nostra llancha, creue'm l'illa a peu (5 minuts) i veiem com la nostra barca amb els altres 20 turistes està marxant mar endins, ens mirem els uns als altres entre rient i plorant i ens quedem empanats mirant com s'en va. "No pot ser!"

Llavors en José té la brillant idea: "¿Y si levantamos los brazos y les chillamos?" En David diu: "Si hombre, tu estas flipando, al igual nos oyen".

Finalment ens decidim a provar-ho i..... funciona! Ens venen a rescatar! Ens foten una "bulla" de por, per sort no l'entenem massa, nomès entenem que no estem sols al mòn i tal.

Demanem disculpes, bufem alleugats i ... al ataque again!

La següent parada ja és per dinar, ens porten a una illeta i ens treuen un dinar la mar de bo, rollo self service...



Tal i com es pot veure el color de l'aigua és increïblement atractiu i des d'aquests llocs, en moments de pau silenciosa és fàcil que el cap vagi a mil per hora, ràpidament volo cap a Catalunya imaginant-me compartint aquests moments amb tota la meva gent.


Aquí va un video del nostre menjador per un dia.









Després de dinar ens porten a un altre indret i ens donen tots els estris per fer snorquel (bucejar sense bombona, és a dir per la superficie, les ulleres i el tubo vamos!)

A vegades m'explico com el cul! jaja

Doncs això, fem un snorquel que no sabria com definir-lo, es ficar el cap a l'aigua i veure en un moment que t'acompanyen milers i milers i milers d'èssers vius.

Buaaaaa!! Va ser una real llàstima que no anèssim equipats amb càmara aquàtica, sinó ens haguèssim fotut les botes de fer fotos a peixets, peixos i peixots tan grans com nosaltres!

És dificil d'explicar però hi havia peixos per tot arreu (a mès els de la barca els havien tirat menjar), amb una aigua super neta i transparent ens va passar el temps volant, bucejant amb la boca oberta casi! Preciós!

Fins i tot es podia veure alguna cosa de corall (és un dels límits de la gran barrera de corall), en fi, espectacular!

Desprès d'una hora ens van portar en una altre lloc a fer el mateix una altra horeta, almenys hem pogut compartir entre nosaltres 3 aquests moments realment únics.

Inevitablement és hora de tornar a terra ferma i pel camí és fàcil somriure, mirar al teu voltant i dir dins teu: "Gràcies".

Aquí un altre video "surcant" l'Oceà Pacífic sur i sentint el vent a la cara.









I tornem-hi, un altre cop amb la nostre furgo, amb la que anem establint una relació, comencem a parlar amb ella i ens respon i tot, forma part de nosaltres, la tractem molt bé i ella també molt bé a nosaltres.

Durant tot el viatge parem a dormir a diferents càmpings, és el millor per poder fer servir lavabos, dutxes...

A mès també la majoria de càmpings aquí estàn equipats amb cuines i fins i tot neveres, i ens va millor a l'hora de cuinar que el camping gas de la "frago".

Un dels àpats del dia el fem de restaurant i l'esmorzar i normalment el sopar ens el cuinem nosaltres.

I puja que pujaràs arribem al següent destí, gens turístic, però no menys decebedor, Wallaman Falls, unes cascades molt animals a 50 kms de la costa, us paso la informació en anglès.

I us presento a les cascadetes, és com la Fou de Tous però diguem-ne que una mica més gran.

268 metres de caiguda que ens deixa perplexes, a mès hem enganchat la temporada humida quan el riu baixa més ple, després d'uns minuts d'observació decidim baixar fins al peu fent un treking d'un parell d'hores.

En un entorn privilegiat, envoltats de pau i natura la mega cascada sembla caure a càmera lenta. Fantàstica!

Vídeo de la vista des de baix

I en la següent foto... Quanta bellesa!! (ho dic per la cascada, eh?) jeje

Pel mateix camí pel que hem baixat (un camí molt xulo) pujem i després d'una bona estona i una més que respectable suadeta ens tornem a enfliar al nostre vehicle.



A veure què diuen aquesta gent?









Siii! Després de 14 dies i més de 2.000 kms arribem al nostre destí Cairns, però amb l'embranzida que portem ens passem de llarg (expressament), per anar un poble molt xulo anomenat Port Douglas.


A mesura que hem anat avançant cap al Nord ens hem anat trobant amb les platges tancades, degut a la presència de meduses i de "suposats" cocodrils, hi dic suposats perquè no en vam veure cap!




Però es curiós i toca una mica els nassos que al mig de l'estiu no et puguis banyar a Austràlia (la part nort) i tot i que ja ho sabiem, no ens pensàvem pas que fos tant estricte, però no vam trobar absolutament ningú banyant-se i nosaltres no vam voler ser els primers en fer-ho!


Alguns pobles el que fan és protegir un tros de platja dels enemics invasors.




Encara una mica més al nord hi ha cap Tripulació, una regió en la que has de creuar un riu amb un ferry si hi vols accedir! Vam fer una visita digne de la película Jurasic Park (però sense dinosaures). Boscos super frondosos que es menjàven un camí ple de desnivells i tortuós.

És una terra on la selva es troba amb el mar per dir-se bon dia o prendre un café!

Allà ens vam trobar amb unes platges super verges com aquesta

Tornant ens trobem amb panoràmiques de foto! jeje

I ara si!! Per fi a Cairns! És una ciutat força gran on observem per primer cop una densitat important de gent aborigen (no més del 15%), i és una ciutat que també te la seva piscineta davant el mar (és pot veure al fons).

Cairns en si no té res d'extraordinari, però és una de les ciutats més turístiques d'Austràlia. Sabeu perquè?

És la ciutat més propera al millor tram de la Gran Barrera de Corall, jeje

Però aquesta part la deixarem per la següent edició de "pululant".

Seguim fruint de Cairns i d'aquestes dates especials! (Fes click al play)

Inevitables moments de reflexió envoltats de molt bona gent, gràcies José i David per aquests dies amb vosaltres, se'ns dubte els recordaré durant molts i molts anys, gràcies fragoneta per haver-nos portat a "puestu"!


Però encara ens queda una última sorpresa! El dia 31 de Desembre, vam fer com una combinada entre caga tió i amic invisible (si es pot dir amic invisible entre 3 persones), ja que si A li regala a B, B a C i C a A, però si A li regala a C, llavors C a B i B a A! jaja (ja porto masses hores esribint i no se ben bé el que em dic).

Us presento el tió australià (tovallola, mocador, paper de WC i imaginació) És boníssim!

I la cagada! El José (Madrid) no l'havia cagat en sa vida, però ho va fer prou bé!

Després d'obrir el nostres "regalitus" ens en vam anar a mirar el tradicional castell de focs de cap d'any (és millor el de la Festa Major d'Igualada!), i allà assegudets a la platjeta va ser on ens vam menjar el raïm i vam entrar al 2009!!



Bon any people!!!!