Aixo diuen tambe per aqui, i mirant el calendari resulta que si, es 25 de Desembre fum fum fum, pero tal i com comentava al capitol anterior sembla tot plegat com una broma de bon gust, de totes maneres amics com som de les celebracions tambe ho hem celebrat per aqui.
Estic a mig viatge i tot i que ara no em puc explaiar mes del que voldria us puc assegurar que estic disfrutant molt coneixent l'autentica Australia que encara no havia descobert fins ara, tot esta anant la mar de be.
I us prometo que un cop torni a estar aposentat us fare unes croniques com Deu mana explicant amb mes detalls tot el viatge.
Ahir vam fer sopar de Nochebuena, ens vam ajuntar amb una colla que ens havia tocat compartir un cotxe 4 x 4 uns dies abans, per visitar una illa misteriosa realment fascinant. Fraser Island, durant 3 dies vam compartir les 24 hores del dia i ens vam portar molt be amb ells.
Tres dies despres i 1000 kilometres mes amunt ens hem tornat a trobar tots 8 per celebrar aquesta senyalada data i fer una mica de germanor, tot i estar tant lluny de casa vam passar una bona estona.
Avui el dinar de Nadal no ha estat tant copios com de costum pero em assaborit els spaghettis a la bolognesa com si de carn d'olla i canelons es tractes.
Inevitablement aquests dies el meu cap va mes sovint cap a la meva terra, imaginant que fa la meva gent, com es us aneu trobant tots plegats a casa vostre com de costum, les festes i ballaruques fins a altres hores de la matinada, mes dinars, mes sopars, mes famila, mes amics, mes dinars, caga tio, pare Noel, cap d'any, mes sopars, Patge Faruk i els 3 Reis de l'Orient, etc etc...
De totes maneres no em penso deprimir, pero si pugues potser faria un canvi de lloc instantani per poder compartir aquestes festes.
Aqui tambe ens considerem privilegiats per poder estar envoltats de bona gent, gaudint de bon clima i en una terra fascinant que convida a despertar somrient cada dia.
Us deixo amb el tradicional missatge nadalenc!
dijous, 25 de desembre del 2008
divendres, 19 de desembre del 2008
Capitol 10: Ara si que si.
Ha arribat aquest moment que tant estava esperant, jeje Comenso per fi a poder moure'm!! I es que ja estic cansadet de fer adaptacio i la veritat es que tinc moltes ganes de poder voltar.
De fet, aquest era el meu objectiu, evidentment no he vingut fins aqui per a fer arts marcials!!
Vull bellugar-me, coneixer nous indrets, perdre'm una miqueta per poder-me trobar, tirar fotitos, xerrar amb gent de tot arreu que m-expliquin batalletes i jo explicar les meves...
Tinc 4 setmanetes de vacances, pero jo m'agafare algun dia mes, la ruta comensa pujant la costa est, em llogat una furgoneta i durant 2 setmanes sera la nostra casa tambe, els meus companys d'expedicio son en David (el meu company d'habitacio), catala, i en Jose (company de residencia), madrileny (si, si ja sabem Barsa 2 - Madrit 0).
En principi anirem pujant per la costa est direccio nort, i el punt final sera Cairns, alla hem de tornar la furgo i ja tenim allotjament la nit del 31 de desembre, i 1 i 2 de gener.
El 3 ells s'en tornen i jo em quedare sol, ja sense furgo, encara no se cap on anire, ja m'ho anire pensant.
Espero de tant en tant poder explicar-vos alguna coseta o penjar alguna fotito pero no us puc assegurar res.
S'acosten festes nadalenques i de ben segur que aquest sera diferent per a mi, lluny del meus, de cos absent pero no dubteu que estare entre vosaltres de ment present, ok?
No fare bona la dita aquella que diu per Nadal cada ovella al seu corral, per l'any que ve segur q si que hi sere!
De fet, no em dona massa la sensacio que sigui Nadal, tot el dia de maniga curta, amb menorquines, a les platjes... de tant en tant vec un arbre de Nadal o algun adorn nadalenc i sembla tot plegat com si fos com una broma.
Per acabar nomes explicar-vos que el passat cap de setmana vaig fer el meu debut oficial amb el surf, esport nacional aqui a aquestes terres, podria dir-vos que ho feia millor que en Kelly Slater, pero us mentiria, costa molt mes del que m'imaginava, de fet, nomes vaig estar-hi una horeta, i no vaig ser capas d'aixecarme en cap moment, pero vaig estar content d'haber pres un primer contacte amb la taula i les onades i segurament m'hi tornare a esbarallar a veure si algun dia us puc enviar una foto meva a dins de l'aigua, de moment us l'envio a fora! jaja
De fet, aquest era el meu objectiu, evidentment no he vingut fins aqui per a fer arts marcials!!
Vull bellugar-me, coneixer nous indrets, perdre'm una miqueta per poder-me trobar, tirar fotitos, xerrar amb gent de tot arreu que m-expliquin batalletes i jo explicar les meves...
Tinc 4 setmanetes de vacances, pero jo m'agafare algun dia mes, la ruta comensa pujant la costa est, em llogat una furgoneta i durant 2 setmanes sera la nostra casa tambe, els meus companys d'expedicio son en David (el meu company d'habitacio), catala, i en Jose (company de residencia), madrileny (si, si ja sabem Barsa 2 - Madrit 0).
En principi anirem pujant per la costa est direccio nort, i el punt final sera Cairns, alla hem de tornar la furgo i ja tenim allotjament la nit del 31 de desembre, i 1 i 2 de gener.
El 3 ells s'en tornen i jo em quedare sol, ja sense furgo, encara no se cap on anire, ja m'ho anire pensant.
Espero de tant en tant poder explicar-vos alguna coseta o penjar alguna fotito pero no us puc assegurar res.
S'acosten festes nadalenques i de ben segur que aquest sera diferent per a mi, lluny del meus, de cos absent pero no dubteu que estare entre vosaltres de ment present, ok?
No fare bona la dita aquella que diu per Nadal cada ovella al seu corral, per l'any que ve segur q si que hi sere!
De fet, no em dona massa la sensacio que sigui Nadal, tot el dia de maniga curta, amb menorquines, a les platjes... de tant en tant vec un arbre de Nadal o algun adorn nadalenc i sembla tot plegat com si fos com una broma.
Per acabar nomes explicar-vos que el passat cap de setmana vaig fer el meu debut oficial amb el surf, esport nacional aqui a aquestes terres, podria dir-vos que ho feia millor que en Kelly Slater, pero us mentiria, costa molt mes del que m'imaginava, de fet, nomes vaig estar-hi una horeta, i no vaig ser capas d'aixecarme en cap moment, pero vaig estar content d'haber pres un primer contacte amb la taula i les onades i segurament m'hi tornare a esbarallar a veure si algun dia us puc enviar una foto meva a dins de l'aigua, de moment us l'envio a fora! jaja
dilluns, 1 de desembre del 2008
Capítol 9; Fent el pardillu
L’altre dia mentre em tallava les ungles per segon cop des de que sóc aquí, em vaig adonar que ja feia mes d’un mes que estic per aquesta terra!
El temps a vegades em passa molt ràpid, sembla que vaig marxar fa 10 dies, però tot sovint, entro com en una contradicció i sembla que ja porti 4 mesos.
Imagino que encara estic desubicat, vivint com en una espècie de somni perpetu.
Però no hi ha dubte que la cosa que més he fet des de que vaig arribar és el pardillu! Jeje
Normal, no havia vingut mai per aquests pobles, i tot i que he fet moltes hores d’Anglès ja ve sigui a l’escola, institut o a classes amb la Margaret, és que no en tinc massa idea.
Em semblava que en tenia alguna idea, però la realitat es que no, que no en tinc ni idea. Ja ho sabia que em costaria, però no em pensava pas que no entendria ni una paraula de les que xerren aquesta gent. Sembla que vagin amb la 5a marxa sempre, i tot que demano que em repeteixin les coses 2 o 3 cops, a la 3a desisteixo i els hi dic: “Si, si!”i penso: “El que tu diguis!”
Foto 1; Fent veure que entenc el que em diuen. (Falta el moviment d'assentiment amb el cap).
I tot i que tenia entès que el 90% de la comunicació es no verbal, durant aquests dies aquest percentatge per mi ha baixat bastant.
Peró no desisteixo ni em desanimo, ningú va dir que seria fàcil, hi fico molta il·lusió (tot i que no n’hi ha prou amb il·lusió). Continuo fent lliçons del meu llibre (ja n’he fet la meitat). Intento mantenir converses amb anglès, que amb el pas dels minuts deixen de ser converses per començar a ser monòlegs (evidentment el meu paper es el d’oient), però penso que no està malament del tot per millorar el meu listening!
El idioma també ha donat peu a malentesos del tipus:
1.- Aquí “tomato sauce” no vol dir pas salsa de tomàquet, sinó ketchup! Ho vaig aprendre desprès d’haver-me ficat un pot sencer de ketchup al sofregit de la carn picada per fer spaghettis. Un cop el vaig tastar ja vaig veure que m’havia equivocat però per orgull m’ho vaig menjar. Dos dies de mal de panxa almenys em van servir per aprendre aquest coi de paraula.
2.- Les peripècies amb busos son innumerables i diverses, agafar busos equivocats, anant a parar a llocs desconeguts, no fer anar la targeta del bus correctament (s’ha de marcar al pujar i al baixar), i un llarg etcètera
3.- Qualsevol mini gestió que a Igualada serien 5 minuts es converteix en una odisea, per fer-me el número de telèfon potser vaig estar una hora, i encara ara no se com treure el coi de bústia de veu, per obrir-me un número de compte al banc una altra hora i encara no se ben bé quines opcions vaig triar, però tinc els diners allà i els puc treure quan vull...
4.- Sense anar més lluny aquest cap de setmana havíem d’anar a jugar a golf amb els del curs d’arts marcials, després de llevar-me a les 5 (perquè havíem quedat per començar a les 7!), no vaig ser capaç de trobar el camp, bé, de fet en vaig trobar 3 de camps, però no al que havíem quedat, finalment em vaig donar per vençut i vaig jugar jo solet!
Tot i així, en general aquí la gent estan força acostumats a tractar amb estrangers (sobretot aquí a Gold Coast) i a favor seu cal dir que tenen força paciència i són educats.
Així està la cosa!
Evidentment que es normal que em passin aquestes coses perquè, ho sóc de “novato” però mica en mica intentaré que em passin més de tant en tant.
El temps a vegades em passa molt ràpid, sembla que vaig marxar fa 10 dies, però tot sovint, entro com en una contradicció i sembla que ja porti 4 mesos.
Imagino que encara estic desubicat, vivint com en una espècie de somni perpetu.
Però no hi ha dubte que la cosa que més he fet des de que vaig arribar és el pardillu! Jeje
Normal, no havia vingut mai per aquests pobles, i tot i que he fet moltes hores d’Anglès ja ve sigui a l’escola, institut o a classes amb la Margaret, és que no en tinc massa idea.
Em semblava que en tenia alguna idea, però la realitat es que no, que no en tinc ni idea. Ja ho sabia que em costaria, però no em pensava pas que no entendria ni una paraula de les que xerren aquesta gent. Sembla que vagin amb la 5a marxa sempre, i tot que demano que em repeteixin les coses 2 o 3 cops, a la 3a desisteixo i els hi dic: “Si, si!”i penso: “El que tu diguis!”
Foto 1; Fent veure que entenc el que em diuen. (Falta el moviment d'assentiment amb el cap).
I tot i que tenia entès que el 90% de la comunicació es no verbal, durant aquests dies aquest percentatge per mi ha baixat bastant.
Peró no desisteixo ni em desanimo, ningú va dir que seria fàcil, hi fico molta il·lusió (tot i que no n’hi ha prou amb il·lusió). Continuo fent lliçons del meu llibre (ja n’he fet la meitat). Intento mantenir converses amb anglès, que amb el pas dels minuts deixen de ser converses per començar a ser monòlegs (evidentment el meu paper es el d’oient), però penso que no està malament del tot per millorar el meu listening!
El idioma també ha donat peu a malentesos del tipus:
1.- Aquí “tomato sauce” no vol dir pas salsa de tomàquet, sinó ketchup! Ho vaig aprendre desprès d’haver-me ficat un pot sencer de ketchup al sofregit de la carn picada per fer spaghettis. Un cop el vaig tastar ja vaig veure que m’havia equivocat però per orgull m’ho vaig menjar. Dos dies de mal de panxa almenys em van servir per aprendre aquest coi de paraula.
2.- Les peripècies amb busos son innumerables i diverses, agafar busos equivocats, anant a parar a llocs desconeguts, no fer anar la targeta del bus correctament (s’ha de marcar al pujar i al baixar), i un llarg etcètera
3.- Qualsevol mini gestió que a Igualada serien 5 minuts es converteix en una odisea, per fer-me el número de telèfon potser vaig estar una hora, i encara ara no se com treure el coi de bústia de veu, per obrir-me un número de compte al banc una altra hora i encara no se ben bé quines opcions vaig triar, però tinc els diners allà i els puc treure quan vull...
4.- Sense anar més lluny aquest cap de setmana havíem d’anar a jugar a golf amb els del curs d’arts marcials, després de llevar-me a les 5 (perquè havíem quedat per començar a les 7!), no vaig ser capaç de trobar el camp, bé, de fet en vaig trobar 3 de camps, però no al que havíem quedat, finalment em vaig donar per vençut i vaig jugar jo solet!
Tot i així, en general aquí la gent estan força acostumats a tractar amb estrangers (sobretot aquí a Gold Coast) i a favor seu cal dir que tenen força paciència i són educats.
Així està la cosa!
Evidentment que es normal que em passin aquestes coses perquè, ho sóc de “novato” però mica en mica intentaré que em passin més de tant en tant.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)