Després de dos mesos d’adaptació pràcticament parat, el neguit s’estava apoderant de mi i el fet de tenir vacances del cole m’ha permès calmar la meva set.
Penso explaiar-me en les explicacions, comentant cada cosa que he trobat interessant, penjant fotos i vídeos si s’escau. Algunes de les coses ja fa molt temps que van passar, requeriran un esforç de memòria important, però intentaré escriure-les tal i com van succeir.
Utilitzaré el temps de present per fer-ho més real. I dividiré el viatge en 5 etapes diferents (mes o menys una per setmana) per tal de fer-lo més amè.(aquesta és la primera part)
També faré un resum al principi a l’estil del diari, i tot i que a vegades us pugui semblar pesat o avorrit, em motiva molt explicar amb ets i uts les meves peripècies per aquest món, ja que serà el document que a mi mateix em servirà per recordar en el futur tot el que vaig fer.
Intentaré adjuntar mapes per ajudar-vos a entendre els meus moviments.
Aquest viatge va tenir lloc entre el 18 de Desembre del 2008 fins al 24 de Gener del 2009.
L'entrega es titula "Pululant", som-hi doncs.
"Pululant" I
Viatge realitzat des del 18 fins al 22 de Desembre del 2008.
Primera part del tram del nort de la costa est australiana (Brisbane - Cairns).
Sortida des de Surfers amb tren fins a Brisbane, lloguer de la “fragoneta”, visita ràpida a Brisbane, Noosa i les seves platges, Harvey Bay i finalment la fascinant illa de Fraser Island (la illa de sorra mes gran del món).
Tres dies per allà en 4x4, plens d’intensitat i de paratges inversemblants.
18 de Desembre del 2008, ha arribat el dia, finalment desprès de 2 mesos, em començo a posar en moviment i puc engegar, per fi, el que serà el meu primer viatge, excursió, espernegada, digueu-n’hi com vulgueu, però em poso en moviment!
Els meus companys d’aventura són el David (company d’habitació de Mieres) i en José (Madrid).
Sortim al migdia i agafem un tren fins a Brisbane, allà tenim una camper van, furgoneta, aparaulada pels propers 15 dies, aquí la teniu!
Serà la nostra cosa i el nostre transport, i tot que està feta caldo (500.000 km) de seguida comencem a encarinyar-nos-hi.
Primers quilòmetres circulant per l’esquerre, sense problemes importants, constanment la “frago” se’ns en va a la cuneta esquerra, però els 2 copilots repeteixen cada 2 minuts: “Carril, carril, carril....”
Visita a Brisbane (el David ens fa de guia, perquè hi ha viscut un mes) em sembla una ciutat molt oberta, molt neta i ordenada i amb gran qualitat de vida, sense mar, però amb un riu que la banya per complet i una piscina / platja artificial que sacia les ansies de bany.
Algunes instantànies de la ciutat de Brisbane
Aparquem la “frago” a un cèntric pàrquing que tanquen a les 8 del vespre, i... cap allà les 7 i mitja quan volem tornar cap al pàrquing....ens perdem! Jaja A més anem carregats amb la compra, decidim separar-nos (el Jose quietet amb tota la compra i el David i jo corrent com uns “locos” carrers amunt i avall intentant desesperadament cercar el pàrquing desaparegut, la recerca va arribar però malauradament 10 minuts tard!)
Total, que vam haver de pagar una multa de 25 dòlars per a que ens obrissin el pàrquing (bon començament!).
Desprès de retrobar-nos de nou i comentar la jugada ens va costar un parell d’hores trobar l’únic càmping de Brisbane, que curiosament estava ple d’aquesta mena d’esquirols.
Desprès de retrobar-nos de nou i comentar la jugada ens va costar un parell d’hores trobar l’únic càmping de Brisbane, que curiosament estava ple d’aquesta mena d’esquirols.
L’endemà vam visitar Noosa, un petit poble a la vora del mar, molt tranquil i amb platges molt xules.
I la nostra ruta va continuar fins a Harvey Bay (un poble molt lleig) però era parada obligatòria per dirigir-se al nostre següent objectiu: Fraser Island.
Fraser Island és una illa ben a prop d’Austràlia (1 hora amb ferry) on sembla que el temps s’hagi aturat en els últims 50 anys...
És l'illa d’arena (arena de platja) mès gran del món.
Per moure’s per allà necessites obligatòriament un cotxe 4x4, nosaltres vam contractar-ne un de compartit amb uns altres 5 turistes i l’excursió consistia en 3 dies i 2 nits, el mateix matí hi ha un breafing (explicació prèvia) de l’excursió a la qual vam arribar tard. (No podia ser d’una altra manera!) El fet d’arribar tard ens ha privat de poder conduir el vehicle perquè no hem sentit les explicacions.
Un cop dins l'illa de seguida et topes amb camins que no us podeu imaginar, és com camins de carro deformats amb uns desnivells brutals, on realment el 4x4 té problemes per circular, fins i tot hem necessitat que ens remolquessin un tram, cada kilòmetre era una odissea i la velocitat mitja no passava els 15 km/h. Em vaig donar més d’un cop de cap amb el sostre del cotxe i no us vull ni explicar com va quedar el nostre pa anglès!
Fraser és una illa d’uns 120 km de llarg per uns 40 d’ample, tenim un itinerari preestablert per tal d’aprofitar al màxim les hores i no coincidir amb les marees que deixen la platja (principal via de comunicació) fora de servei.
També ens han advertit de la perillosa presència de dingos (gossos – llops salvatges que van al seu aire i que van matar a un nen al 2001).
Desprès els que em vist, són com gossos morts de gana, pobrets, tot famolencs, han provat de robar-nos el dinar, però es veuen del tot inofensius.
Aquí en va un ...
Un cop dins l'illa de seguida et topes amb camins que no us podeu imaginar, és com camins de carro deformats amb uns desnivells brutals, on realment el 4x4 té problemes per circular, fins i tot hem necessitat que ens remolquessin un tram, cada kilòmetre era una odissea i la velocitat mitja no passava els 15 km/h. Em vaig donar més d’un cop de cap amb el sostre del cotxe i no us vull ni explicar com va quedar el nostre pa anglès!
Fraser és una illa d’uns 120 km de llarg per uns 40 d’ample, tenim un itinerari preestablert per tal d’aprofitar al màxim les hores i no coincidir amb les marees que deixen la platja (principal via de comunicació) fora de servei.
També ens han advertit de la perillosa presència de dingos (gossos – llops salvatges que van al seu aire i que van matar a un nen al 2001).
Desprès els que em vist, són com gossos morts de gana, pobrets, tot famolencs, han provat de robar-nos el dinar, però es veuen del tot inofensius.
Aquí en va un ...
El primer dia el destinem a visitar un dels llacs mes verges anomenat Birrabeen, és una illa amb forces llacs formats per l’acumulació de fulles que no deixen filtrar les aigües de les precipitacions!
Aquest llac ha resultat ser una meravella, arena blanca, aigua turquesa, una pau celestial juntament amb un trajecte tortuós han estat una molt bona carta de presentació.
Aquest llac ha resultat ser una meravella, arena blanca, aigua turquesa, una pau celestial juntament amb un trajecte tortuós han estat una molt bona carta de presentació.
Imatges que valen més que 1000 paraules.
De pas us presento al "equipo"; Jose, Oscar, David.
Desprès d’aquesta visita hem anat a dormir en un alberg per aquí al centre de l’illa preparats per demà aixecar-nos d’hora que ens espera un dia dur.
El segon dia engeguem a les 6 del matí (com uns pepes!) i ens dirigim cap a la platja (aquí fa les funcions d’autopista) aquí la cosa ja és suavitza i es poden assolir velocitats entre 40 i 60 km/h que permeten tenir més marge de maniobra, de totes maneres em d’estar abans de les 2 del migdia altre cop al alberg, perquè la marea puja i deixa intransitable la platja.
Seguim pujant per la costa i ens anem trobant amb un riu pel qual es pot fer un trekking de 5 minuts...
El segon dia engeguem a les 6 del matí (com uns pepes!) i ens dirigim cap a la platja (aquí fa les funcions d’autopista) aquí la cosa ja és suavitza i es poden assolir velocitats entre 40 i 60 km/h que permeten tenir més marge de maniobra, de totes maneres em d’estar abans de les 2 del migdia altre cop al alberg, perquè la marea puja i deixa intransitable la platja.
Seguim pujant per la costa i ens anem trobant amb un riu pel qual es pot fer un trekking de 5 minuts...
uns penyasegats de colors...
un vaixell naufragat al 1935...
un mirador que permet visualitzar gran part de l’illa...
Champagne pools (piscines de champany) ,efecte òptic de l’arribada de les onades a les banyeres naturals (res de l’altre món)
Tot això anar seguint la platja i pensant per uns moments que estem a la platja de Dakar finalitzant el rally!
Arribada a l’alberg per dinar, visitar un altre llac interior i fer un partidet de futbol a la platja! Sopar i abans d’anar a dormir encara ens espera un premi increïble....
Hem pogut contemplar el cel més bèstia que mai he vist, sense contaminació lumínica alguna, les estrelles s’han vist d’una manera que no es pot explicar i evidentment no he tingut prou càmera per fotografiar-lo. Però ha estat impressionant! Per cert, el cel d’aquí no te res a veure amb el nostre, és tot diferent!
El tercer dia i últim es ben curt ja que a les 4 de la tarda em d’agafar el ferry per tornar a terra ferma, l’aprofitem per visitar 2 dels llacs mes coneguts el llac Wabby
Aquesta duna que veieu a l’esquerre del llac cada any va avançant, és a dir que arribarà un punt on el llac deixi d’existir.
Finalment el llac mes mediàtic, el llac Mc Kenzie, fantàstic, altre cop amb una arena blanca i una aigua cristallina, una mica ple de gent però se’ns dubte ha posat un bon punt final a la nostra visita màgica en aquesta misteriosa illa.
Aquí teniu l’expedició amb la que em compartit el 4x4 i les 24 hores d’aquests dies, us els presento una parella; ell francès ella noruega, un parell d’alemanys, un francès i els 3 mosqueteros! Molt bona gent, hi ha hagut bon rollo, fonamental per disfrutar l’estança!
Bye bye Fraser!
